Oda a les castanyes


Alegria que és festa major! Val, no és festa major, però si que és tardor i això es motiu de cel·lebració! Perquè? Doncs perque ja hi han les primeres catanyes (caríssimes això si).
A mi les castanyes m'agraden crues, sí, podeu dir 'ecs' si voleu, però són tant bonees! Això si per menjar-se les castanyes crues s'ha de ser una mica temerari, ja que els cucs són a la ordre del dia (podeu tornar a dir ecs). Podriem fer un símil amb la gran frase " La vida es como una castanya, nunca sabes lo que te encuentras dentro".
La resta de l'any per menjar entre hores sóc més d'embotit (espetec o llonganissa preferiblement), però quan arriba la tardor.. ai quan arriba la tardor! Sempre tinc un forat per una castanya. Que si acabo de dinar, au dues castanyes, que em pica el cuc (no el de la castanya) doncs una castanya més. I havent sopat ja arriba el màxim moment, és l'hora de 4-5-6 castanyes tot depèn del dia.

La meva relació és tant especial que fa uns 3 o 4 anys havia de marxar de casa però no havia tingut temps de menjar-me una castanya que quedava, i perque no se la menjés ningú de casa meva, la vaig amagar entre les anous (va funcionar xD).

I és que a la tardor estic tant contenta que podria cantar: que alegria, que alboroto un perrito piloto!



La segona hora





Des d'avui, bé en realitat des d'ahir, em declaro fan de 'La Segona Hora' de RAC 1. Tot just fa un parell de setmanetes que els escolto, però com he arribat a riure cada dia de tornada a casa! Són irònics, divertits i amb un gran sentit de l'humor.

Ahir era el torn de com videos del Youtube poden fer riure per la ràdio. Doncs bé el video en qüestió era 'òsties a tv Manacor", i evidentment es tractava d'una baralla a un plató. El que feia més gràcia però era com el presentador intentava posar calma (mantenint-se al marge per si de cas), dient repetides vegades 'eeeeee', 'prou prou' i 'iaiaiaia'. Una de les reflexions que van fer i la qual també em faig jo és: perquè quan algú vol intentar para una baralla crida 'eeeh eeh'? Està comprovadíssim que molta gent ho crida, tot i que mai he vist que cridant 'eeeh' la gent parés de barallar-se/discutir-se.

En fi, que aniré seguint el programa a veure amb quines altres bestiesses ens entretenen.


Posa'm un Cacaolat!


Estic molt contenta! I és que després de més d'una setmana de búsqueda, avui per fi he trobat la nova cançó de Cacaolat, és genial!
Tot va començar, el dimarts 15 quan estava a dalt al bus passant llista als nens i de cop i volta va sonar una cançó que aparentment la lletra semblava un pèl estúpida però enganxava molt. Tot el viatge de tornada la vaig tenir a dins al cap però tot i que havia descobert que era de Cacaolat no la vaig trobar per enlloc després de busca-la dos o tres dies.
Doncs bé, avui tornant al migdia cap a casa.. patapam! Ha tornat a sonar, i aquesta vegada si que ha sigut la bona! Sempre hi ha gent 'friqui' com jo que es fixa en la cançó de Cacaolat i la penja al seu blog.

Doncs aquí tenim la nova cançoneta i la seva respectiva lletra:

Han passat anys però et tinc gravat aquí dins la meva memòria,

ets el més especial i fas que tot s’ompli del teu sabor,

mai no passes de moda, sempre ets original,

a casa, al barco, a la feina, dins de la bossa o en el bar,

et porto sempre a la vora, vagi allà on vagi no hi faltaràs.

Posa’m un Cacaolat (ei!), dona’m un Cacaolat (ei!),

fred, calent, natural; el que fa falta és un Cacaolat!

Posa’m un Cacaolat (ei!), dona’m un Cacaolat (ei!),

fred, calent, natural; m’és ben igual si és Cacaolat!

Quan la pudor de la gent t'arriba a la cara





O com el més alt de tots se't fica al davant.

Ahir vaig anar al concert dels Lax'n'busto a Vic i bé com a tot concert multitudinari l'important era trobar un lloc més o menys bo. Com que ja vam veure un tros del concert de Mazoni des del davant, pels Lax estavem força ben col·locats, o això creiem. Abans de començés el concert ja va venir un 'personatge' a nostre costat que era d'aquells que et respiren a l'orella, en el seu cas deixava anar un alè força desagradable. Seguidament vam sentir tot de veus adolescents que s'acostaven a on erem.. oh no! Uns 15 joves alterats pels efectes de l'alcohol es situen darrere nostre. Començavem a estar envoltats, però per sort a la meva esquerre encara tenia una noia que semblava normal, més tard vaig veure que havia sigut un pensament erroni. A les primeres notes de 'Més que la meva sang' la noia en qüestió comença a saltar com una poseïda i primer em vaig menjar el seu colze, després el seu bolso, més tard el seu peciós taló es va clavar al meu estimat peu i ja per acabar la cua que semblava la d'un cavall anava fregant a la cara.. Vaja, una pallissa en tota regla!
I si no fos prou.. a mig concert apareix de la nada el típic tio de 1.95 mínim que té tota la puta plaça major de Vic per veure Lax, i s'ha d'anar a fotre davant meu. A més era el tonto de torn que es movia a qual ocell a punt de volar i havia d'anar esquivant els seus braços per no menjar-me una hòstia. Evidentment s'ha de sumar que la meva cara anava a parar allà on el braç s'ajunta amb l'esquena, i vaig quedar ben perfumada.

Ara, explicat' així sembla que tingués un concert de merda. A veure, que no és això que va estar força bé, però ja n'estic farta que el més alts i els més pudents se'm posin al costat i/o davant!

Baixar o pujar?


Avui estava escoltant la ràdio al cotxe mentre tornava a casa i han parlat d'un tema, que a mi sempre m'ha fet molta gràcia. Deien que la gent diu pujar i baixar quant va als llocs, en comptres d'anar i tornar. Han posat l'exemple que alguns des de Barcelona baixen a Igualada. I el locutor a saltat, no poden baixar a Igualada, el mar els aniria al seu darrere! (Val, he de reconèixer que m'ha fet gràcia). I seguidament, l'altre a dit, que només es pot baixar als Països Baixos, tot i que paradoxalment estan més amunt.

I és que amb tot això de pujar i baixar sempre ho he vist un cacau. Jo sempre dic que es puja quan el riu puja (ex. pujo a Andorra) i baixo quan el riu baixa (ex. baixo a Tarragona). En canvi d'altres diuen que baixen quan van i pujen quan tornen. Però clar, des del meu punt de vista, baixar a Girona sona molt malament! Llavors tinc problemes quan he d'anar a llocs que aparentment no sé situar amunt o avall. Però alerta! Tinc la solució/comodín, si mai dubteu si pujeu o baixeu, sempre us quedarà dir 'vaig', et cures en salut i quedes bé.

Tal com han dit a la ràdio: Ai, és que jo no tinc problemes per pujar i baixar, és que jo em situo més amb septentrional i meridional.

Benvinguts a la República independent de casa meva


De vegades em pregunto com els publicistes poden ser tant genials i d'altres tant estúpids. I és que realment hi han molts tipus d'anuncis, ara només en parlaré d'uns quants, però serà una ínfima part de tot aquest món.

1. L'anunci patètic però que enganxa: Aquest apartat i trobem anuncis com els d'IKEA. A veure, anem per parts. Com un anunci que la música diu: "Esto no se toca niño, con eso no se juega dale, quita los pies de la mesa, en el salón no se juega.." i l'únic que surt és un menjador fet pols pot enganxar tant? O el d'ara: " Donde caben dos caben treees" amb aquella melodia horrible. Però realment a aquests publicistes se'ls ha de felicitar, de com d'un anunci tant estúpid en poden treure tant suc!.

2. Els espectaculars: Aquí, jo hi col·loco anuncis com els de Sony. Són aquells anuncis que passes per davant de la TV i et quedes al·lucinant de tot el xou montat. Si els analitzem, realment són igual d'estúpids que els anteriors, però no és el mateix fer explotar un edifici amb pintures de colors que fer saltar un nen sobre un sofà. Aquests són els meus preferits.

3. Per gent intel·ligent: Realment, jo no em considero una persona estúpida, però sempre que fan un anunci d'un cotxe m'hi sento, perquè no els entenc mai? Algú me'ls pot explicar siusplau? Passo estona i estona davant la tele mirant aquests anuncis i quan acaba dic: aaah molt bé i ara què?

4. Els estúpids: Oh! Aquests són els meus segons preferits! Exemples com anuncis de compreses, de colònies o de caixes bancàries són els millors. Anuncis on sembla que tenir la regla sigui meravellós, nos hemos vuelto locos o que!! Segur que els han fet homes, segur! O anuncis com els de colònies, on fan tot de coses rebuscades per acabar dient Chanel Nº 5, hola?
I els d'entitats bancàries ja són l'hòstia, el meu preferit es el de ING Direct. Comencen parlant de %, de comissions de coses que la gent normal no entén i acaben dient: "ING Direct, tu otro banco i cada dia el de más gente". Com es pot tenir un eslògan tant estúpid i que enganxi tant?

5. Els típics: I ja per acabar, trobem els típics, aquells que esperes mesos per veure'ls i el pitjor és que moltes vegades t'acaben decepcionant, no totes per sort. Qui no ha esperat les bombolles Freixenet de finals d'any? O els anuncis hiper americans de Coca Cola? I ja no parlo del Almendrado, no l'han canviat des de que vaig néixer, però sempre l'espero per cantar: "Vuelvee a casa vuelvee, vuelve a tu hogar, que hoy es noche vieja y mañana navidaaad!"



Els Estats Units i jo


Estic preocupada. M'hi he fixat la última setmana, però de fet ja n'he llegit des de fa temps, estic parlant de la població nord americana. I és que sempre que surten notícies frikies, impactants, esgarrifants..sempre són nordamericans! Jo no els hi vull tenir mania ni res per l'estil, són ells els que criden l'atenció i sinó un parell d'exemples:

- "Un home s'enuega amb una granota mentre bebia una Pepsi" Sembla que l'home estava fent una típica barbacoa amb la seva família, quan es va enuegar i va escupir una cosa fosca i no sabien el que era. Finalment quan van tallar i obrir la llauna van veure que es tractava d'una granota. No sé si serà veritat o mentida, però fa fàstic igual!

- "Una estadounidense tiene los pechos más grandes del mundo". (Foto de dalt) La dona fa 10 anys que posseeix el Rècord Guinness del Pit Natural Més Gran Del Món amb 259,08 cm de contorn. El qe m'ha impactat més però, ha sigut que la dona no va poder donar el pit als seus fills perquè el braç no li arribava a envoltar els pits i agafar al fill i a més tenia por d'ofegar-los!

I cal recordar el matrimoni d'Arkansas que té 19 fills!

I així més dràsticament.. tots els assassinats massius en instituts i universitats, sempre són allà! No ho sé com és que passa tot això, no ho se, però reflexionem-hi senyors, reflexionem-hi.

Reporteros en tierra de nadie

No, los resporteros de guerra no vamos a los conflictos para dar soluciones, sino para explicar lo que pasa. Los reporteros de guerra no somos trabajadores de organizaciones humanitarias. No nos metemos en los lugares más peligrosos del planeta para ayudar, sino para reflejar lo más perverso del ser humano que siempre aflora en esas ocasiones. Nuestra misión es evitar la impunidad de los carniceros de almas. De todos esos tipos despreciables a los que una pistola o un kalashnikov transforma en máquinas de matar. Los ciudadanos eligen cómo ser informados i por quién. Nosotros, entonces, vamos allí para mostrarles la perra realidad de la guerra. Y esa perra realidad es muy sencilla: en las guerras se mata i se muere. Y que nadie venga a decirnos que en la guerra también hay límites y hay reglas. En la guerra, o se mata o se muere, y nosotros lo enseñamos.


[Jon Sistiaga, ninguna guerra se parece a otra]

Wa yeah!



Tinc la costum de llegir el diari cada dia al matí i normalment el llegeixo força ràpid, llegint només els titulars i fent més cas als esports, fins aquí bé. Però avui mentre anava llegint petites notícies cada vegada ho veia més irreal, però graciós a la vegada.

La primera notícia que ha cridat la meva atenció ha sigut: "Mor un vianant després que li caigués a sobre una dona que es va suïcidar". A veure que jo no me'n vull riure ni res d'això, però és que mirat fredament és pot tenir més mala sort? I la dona en qüestió.. home que es volgués suïcidar no ho trobo la millor opció, però si ho volia així, endavant, però cony abans mira si hi ha algú passant per sota que els altres no en tenen cap culpa, això si que és tenir punteria!

Més tard he baixat la vista i veig: "Se Busca". L'anunci era d'un lloro que s'ha escapat i tota la pesca. Quan ho estava llegint he pensat a veure com es diu el lloro, i bé, es deia "Juanito". I la pregunta que m'he fet ha sigut perquè els noms dels lloros sempre són tant.. deixem-ho en especials? He llegit i conec lloros que es diuen "tito", "Ramoncín", "Xerraire".. i aquest "Juanito".
Però alerta, la conya dels noms no només es troba en els lloros, qui no coneix un gat que es diu "Mixo"? Crec que és com la Tieta Maria que tothom en té/coneix.


I finalment, l'última notícia que ha despertat el meu interès és aquesta: "Una parella d'Arkansas espera el seu fill número 19".
Si senyor, amb dos ous! (i mai millor dit). A veure senyors i senyores cal tenir 19 fills, és necessari? Es veu que la parella en qüestió és cristiana i la dona ha passat poc més de 12 anys embarassada. Ja de per si aquestes xifres fan esgarrifar, però quan he seguit llegint he vist que la Michelle (la conilla americana) té 42 anys i el seu fill més gran 21. A veure, aquests dues xifres són importants, perquè primer ens diu que el seu primer fill el va tenir amb 21. Bueno, prou acceptable encara, però si calculem una mica surt que va a fill per any i mig (així pel cap alt)!! M'ha deixat sense paraules! Un consell Jim i Michelle: més condó i menys fills.


PD: A la foto i tenim un lloro Yaco, l'espècie del "Juanito". Ho dic, per si algú l'ha vist.





Burro de set soles!

No hi ha cap estudi, (crec) però de sempre s'ha dit que els insults en castellà sonen pitjor i que en català semblen poca cosa. També és cert que en castellà l'oferta és limitada i ja molt coneguda. Avui en dia si et diuen gilipolles ja és com si et diguessin guapo!

Però vet aquí una troballa catalana! Potser nosaltres els fem sonar més carinyosament i més refinadament però en tenim per parar un carro! Gràcies a una amiga avorrida (oi Gubi?) he descobert una genial/brillant/excel·lent/formidable pàgina web on hi ha un extens, i quan dic extens vull dir molt llarg, llistat d'insults catalans.
En poso uns quants exemples, per allò que diuen d'anar fent boca: afaitapagesos, amagapinyes, beata a les fosques, borinot de sèquia, calces tristes, flipamandonguilles. I bé, sense més preambols us deixo que disfruteu!

http://www.freewebs.com/tonibanez/insults.htm

Preparats, llestos, ja!


Renovar o morir, això diuen. El meu anterior bloc ja és història, crec que havia entrat una espiral d'on no se'n podia treure res de bo i com a bon cul inquiet (quina gran expresió catalana) que sóc, aquí en tenim un altre amb energies renovades.

D'on ve el títol? Fàcil, d'una bola d'aquelles d'aigua que tinc a l'escriptori. Aquesta bola és un regal d'aniversari (dels 19 crec) i per dins està partida per dues, en una banda hi posa seguirem somiant i a l'altra ensorrarem els murs. Els que coneguin una miaa Sopa de Cabra, ja sabran que aquestes dues frases són seves, de les mítiques. I pels qui no ho sabien.. ara ja ho saben.
Aquesta bola sempre l'he tingut a la vista, de tan en tan la miro, la giro de banda i torno a començar (ara estic ensorrant murs).

I l'adreça del blog.. bé, això ja és més tema de blogger. Inicialment volia posar cincminuts però com que ja estava ocupat vaig ficar dissetminuts, ja que disset és el número que porto a la samarreta. El tema minuts no té massa secret, vaig estar pensant una estona i em va venir al cap això, no té cap història emocionant al darrere ni res de tot això, però igualment crec que queda bé.

top