Mambo!


Quan veiem un cotxe de l'autoescola de seguida el volem avançar, si fa 2 voltes a una rotonda ja pensem: que burro, no sap sortir.. i així vàries coses, però us heu preguntat mai que potser és culpa del professor?
El meu en concret, és un home (vell conegut) amb el que mai sé per on em sortirà, des de que el primer dia de teòrica em va fer agafar el cotxe fins a casa m'espero qualsevol cosa.
L'home en qüestió s'ho passa pipa a les rotondes, i de dues voltes no me n'escapo mai (un dia acabaré marejada xD), de tant en tant té sortidem de l'estil: ' A cada volta crides mambo!'.

Avui, quan estava fent un dels molts aparcaments s'ha posat a imitar el Montilla.. hola? que necessito una persona amb seny al costat!
I ja el colmo de tot ha sigut quan, mentre jo frenava, tirava a l'esquerre, mirava si venien cotxes.. (ja estava prou atabalada xD) el tio se'm dedica a descordar-me el cinturó, a encendrem el parabrises.. una mica més i em tira confeti de la festa que ha montat!


Tot em fa pensar que d'aquestes pràctiques n'hi hauràn més capítols :)

A qual más tonto


Fa uns dies parlava dels anuncis i en vaig fer una 'classifiació', i ara veig que me'n vaig deixar uns que es mereixen un lloc especial: els anuncis d'assegurançes. Tot anunci d'assegurançes té la mateixa base, estúpid, eslògan peculiar i música terriblement enganxosa. Mirat així, podria semblar un 'anunci estúpid' de l'anterior classificació, però aquests destaquen per ser els més odiosos de tots, i és que quan descobreixes que vas pel carrer cantant la música d'un anunci d'assegurançes et voldries fotre una hòstia al cap!
Però si hi ha una companyia que s'endú l'òscar aquests és Direct Seguros! Últimament estan fent corre un anunci, però amb 3 tipus diferents. Em recorda aquell gran anunci de la Coca-Cola ( aquell si que era genial!) on deia: para los bajos, para los altos, para los.. doncs aquest dels Direct Seguros sembla que hagin volgut fer un símil amb: para las famílias, para las mamas, para los jóvenes..però amb un nivell extremadament cutre.
Avui comentava amb el meu germà el 'frikisme' de l'anunci, i ell em diu: doncs imagina't que vas a fer un anunci i et diuen que has de cantar 'pi pi pii'. A mi no m'agradaria ser els protagonistes d'aquest anunci, ja diuen allò de: sempre hi ha algú pitjor que tu!

Hi ara.. les 3 perles:

- En el auto de papa
- En el auto de Raquel
- En el auto de mama

I per acabar, una última nota: Mireu el nen de 'el auto de mama' és el millor de tots!

El gran bolet


L'altre dia em va passar una cosa, que almenys a mi no m'havia passat mai, i és que em vaig sorprendre i molt, d'una veu i de la persona a la qual pertany. Coincidint amb l'estrena de temporada de TV3 vaig descobrir l'Òscar Dalmau, per qui no el conegui pel nom és la veu en off de 'Caçadors de Bolets' i presentador del 'Gran Dicatat'. Jo no és que sigui una gran aficionada a 'Caçadors de bolets', de fet si ho fos ara potser diferenciaria una llanega d'un camagroc, però bé deixant de banda la meva cultura boletaire i al que anava.
Tot i no ser una gran aficionada a l'esmentat programa aquella veu famosa, sempre l'havia associat a un home ja d'uns cinquanta anys, allò ben fet i madurat. La trobava una veu potent, amb classe, d'aquelles que no s'obliden facilment. Però vatua l'olla! La meva sorpresa va ser enorme quan vaig veure que aquella veu que algun dia vaig admirar era la d'un noi amb cabell llarg i llis, barbut i amb unes ulleres negres de pasta i que li ocupen mitja cara. La decepció va ser gegant però el sentiment de rebuig encara va ser més gran. Mai havia vist una persona que la seva veu li 'enganxés' tan poc! La seva imatge ja és peculiar (els optimistes podeu dir original), però és que amb aquella veu que no li enganxa ni a la de 3 passa a ser una persona que em causa malestar. Ara ha pogut semblar que m'hagi passat una mica, però és que cada vegada que el veig em sorprèn i em causa aquell rebuig del primer dia.

A partir d'aquesta decepció em vaig preguntar si alguna de les veus que jo admirava, també amagava una sorpresa al darrere. I el primer que vaig fer va ser buscar una foto del Joan Barril, veu del progama el 'Cafè de la República'. La seva veu l'he sentit moltes setmanes tornant cap a casa després d'entrenar i sempre m'ha semblat una veu fascinant, admirable, una veu agradable que desprèn tranquil·litat. Després d'aquest moment de filosofia , he de dir que per sort al veure com era no em vaig endur cap sorpesa desgradable.
top