Germans, doneu-vos la pau


Amb les 2000 visites al caure compleixo el que vaig dir ahir i actualitzo (pero mira que es buena persooona). El més lògic seria que amb tota l'exposició de temes que vaig fer parlés d'un d'ells no? Pues va ser que que no.

Des de que tinc ús de raó recordo el meu padrí ajudant al capellà fent missa, i després de dos anys d'estudiar, aquest 2010 el senyor es fa diaca (el que vindria a ser per sota del capellà), vaia que toca anar a missa.
Personalment a part del que serien els casaments, enterraments, batejos.. jo només vaig un cop a l'any a missa i és a la Missa del Gall (i aquest any passat ni això vaig fer jiji). Doncs bé aquest anys hi hauré d'anar tres vegades extres!! Avui ha sigut la primera, que relativament acceptable de 1 hora, amb el senyor bisbe eh! M'espera Igualada que serà per l'estil, però llavors a l'octubre-novembre hi ha la traca final, una missa de 3 hores si senyor, amb dos cullons!

Bé, com podeu esperar tota l'hora de la missa no he estat escoltant el bisbe, que per cert, no sé d'on era però ho feia prou bé. I he començat a mirar la gent i les seves 'costums'.
Jo estava assentada al tercer banc i al davant i tenia tres iaies que així casualment són les que han passat a buscar els diners. Aquest 'personatge' de la dona que recull diners, sempre m'ha fet gràcia, perquè passen amb subtilesa oferint la panera, però si no els hi deixes res, et maten amb la mirada, literalment.
Un altre tema que em fa gràcia són els cants. Vaia, que crec que els cantants frustrats, alliberen la seva impotència a missa. Mare de deu, quines veus, quins aguts, quin tot! Em fa gràcia perquè les cançons son com un concert. El bisbe anava cantant i la gent el seguia, talment com si fos el seu cantant preferit. La majoria de cançons sonaven fluixet, com que la gent li feia vergonya, però alerta! Faltava la gran estrella, el que podriem dir el single de la missa: Sant és el senyor!! Mare de déu ( i mai millor dit) com cantaven Hossanaaaa a dalt del ceeeel, ahí a grito pelaao!
També m'he anat fixant que al principi la gent respon (allò que tothom sap què ha de dir, però jo mai) amb tranquil·litat, de bona fe, però a mida que va passant l'estona i vas agafant fred (avui a uns 7 graus hi estàvem segur!) la gent ja contesta més borde, fins i tot l'home del meu darrere m'ha espantat amb l'últim amén, mireu què us dic!


La gent (basicament les iaies) es pensen que a missa no roben, perquè nostru senyor ens ho vigilia tot, i clar, van a combregar i deixen el bolso al banc. Ai pobres dones que no malpensen dels 'rampinyaires' que hi poden arribar a haver en una missa. Senyores! que no agafen els diners de les plates perquè són a davant de tot, que sinó ni això deixarien.

I ja per acabar diré la frase que m'agrada més de tota la missa: Germans, aneu-vos-en en pau!

Érase una vez..


Bueno, bueno, bueno, ja hi tornem a ser. Després de petició popular (vale, només dues persones, però jo sé que en sou més) em disposo a actualitzar tot i que m'hagi costat l'esforç d'unes quantes neurones.
Ha passat més d'un mes des de la última actualització, on parlava del meu gran anunci. Sabeu que ara quan estic al lavabo i sento la meva veïna tocar el piano em venen ganes de ballar? Eh, que és veritat eh, que els meus veins sempre fan concerts, piano, clarinet, flauta travessera.. i jo al lavabo, au porque yo lo valgo!
Bé al que anava (com m'agrada parlar de coses que no venen el cas, de fet, crec que és la base d'aquest blog), que avui podria tornar a parlar d'anuncis, ja que ultimament tinc un dubte que em preocupa. Perque actualment fan 3-4 anuncis amb música que podriem anomenar d'una altra època? Ull (ojo vivo!) que jo no dic que no estigui bé, però escoltar la chica yeye ara, quan jo la recordava dels caps d'anys dels 95 -96.. em xoca.
També he pogut sentir la famosa melodia: sombra aquí y sombra allá, maquillate, maquillate! I alguna més que ara el meu preciós cervell no recorda.
Ja diuen que tot torna, i segur que a més triomfa.

També podria parlar dels àrbitres i perquè la majoria són tant estúpids (la majoriaaa, per sort sempre queda bona gent). O de la gràcia innata que tenen els nens.

Bruna mirant-se la seva ungla bruta:

- Eeep què hi tinc aquí?
- Plastilina potser?
- No ho crec, però quan arribi a casa em rentaré les ungles


Podria fer llenya de l'arbre caigut i parlar de l'eliminació del Madrid (jijiji) o de la GRAN nevada de diumenge-dilluns passat. Fins i tot podria parlar del projecte de fotografia i l'altre de 'bricolatge' que tinc entre mans.

Vaia, que podria parlar de tot, però no ho faré de res. Perquè avui l'inspiració brilla por su ausencia, però amb aquesta 'introducció' l'espera es farà més amena oi? (heu de dir que sí)




(shhhht, no ho digueu a ningú però demà actualitzaré, aquesta vegada en serio)

top