El dia que vaig veure una rata


L'altre dia tornant de treballar anava a buscar el cotxe i com sempre vaig passar pel costat d'uns contenidors. Des de fa més o menys una setmana hi ha un sac (foradat) amb tot d'ampolles de San Miguel que ningú es digna a treure i clar amb els dies va pasar el més previsible: que en va sortir una rata!!
Es curiós, però jo mai havia vist una rata així 'en sus anchas' pel carrer i em va fer fàstic. Al cap d'una estona quan vaig arribar a casa li explico tota fastiguejada a me mare:

- Mama, avui he vist una rata! I a sobre la tia encara ha corregut a amagar-se a la clavaguera!
- Home clar, què haguessis fet tu?
- Però era fastigosa!
- Pobre, què hi pot fer ella?

I em va sorprendre que me mare 'defenses' a la rata perquè era fastigosa. Però hi vaig anar pensant i clar si viuen a les clavegueres com han de ser sinó brutes i eeecs. És com els porcs, com no han de fer pudor i ser usn guarros si viuen entre la merda?
Bé, que tot això no és gaire important (per no dir gens) però que una rata em fes pensar, em va preocupar!

Deu ser el que diuen els grans amics suriencs: ets de Callús perquè les rates van triar abans.

M'encantes


Quan vaig néixer ja tenies 10 anys, ja erets un petit homenet podriem dir. De petita sempre m'agafaves, em cuidaves..M'encantava posar-me les teves sabates i banyar-me amb tu. Amb els anys però encara hem anat a millor. Quan Els Pets van treue la cançó de bona nit m'assentava a la teva falda i me la cantaves ( i ja teniem uns anyets eh!).
Quan em demanaven qui era el meu ídol, jo sempre responia: el jordi! I és cert, sempre t'he seguit i sense voler sóc igual a tu, i m'agrada.
Sempre m'has ajudat amb tot, m'has obert portes i sempre hi has sigut quan t'he necessitat.
Tot i que ens portem 10 anys ( i mig) i que els dos ja tenim una edat, quan estic amb tu és una fiesshta! Sort que no ens veu ningú eh?
Quan poca gent m'entén, tu m'entens. Quan a ningú li fa gràcia, a nosaltres en en fa.

Sempre dic que jo em podria enfadar amb qualsevol persona, que em podria discutir amb tothom, però amb tu no ho podria soportar, perquè tu ets especial.
Fa estona que estic fent aquest text (borrant, escrivint, borrant, escrivint..) i cada vegada que recordo coses nostres, que les escric.. se m'escapa un somriure, i això vol dir més que tot el text sencer. Coincidim en la manera de vestir, i mira que és difícil perquè amb els colors que portem. També ens agrada la mateixa música, les mateixes aficions. I sempre que planejem coses, les planejem junts. I tot i que és demà només em queda dir, moltes felicitats :)

Jo sóc jo, però sense tu no sóc ningú.


Jo de petita..


De petita no m'agradava menjar i mentre me mare em donava el dinar a la trona el meu pare i el meu germà des del darrere em feien 'ganyotes'. A la guarderia cada nen teniem un color (per la cadira, calaix..), el meu era el blau fort, però a mi m'agradava el blau fluix que tenia una altre nena..
A les gimcanes moltes vegades era de les últimes, i fer carreres de sacs no m'agradava.
A pàrvuls tenia un 'nòvio' a qui tot el dia li sortien mocs del nas, però es veu que això no m'importava, de fet va durar fins a tercer-quart de primària.
Quan feia P4 em van ensenyar a dibuixar el número 8 però jo trobava més fàcil fer-ho amb dues boletes, per culpa d'això em vaig passar més d'una hora del pati 'castigada' dibuixant 8.
Als 4 anys em van atropellar i de la setmana que vaig estar a l'hospital només recordo els regals que em portava tothom, no va estar pas malament. Com que era massa petita per portar crosses durant un temps vaig anar amb cotxet i al pati tots els nens em volien portar, segur que em sentia com una reina!
M'agradava fer terra fina i boles de fang que un cop passat un temps a l'amagatall es convertien practicament en boles de ferro. Casi mai jugava amb les nenes i quan començaven a barallar-se per qui era amiga de qui jo me n'anava a jugar a futbol (m'encantava quan em triaven abans que algun nen).
A segon em vaig aprendre les taules de mutiplicar gràcies a una cartolina groga, que era un tresor enorme. Mai em van ficar un molt bé amb moltes ratlles pèro jo anva fent. Les mates i la música mai se'm van donar del tot bé i a sisè vaig treure els primers suspensos (encara recordo quan amagava els examens de mates a la carpeta perquè les 'nenes' no veiessin el suspès).
Les classes amb l'Àngel eren les millors, no hi havia res com fer contruccions amb canyes i el millor es que s'aguantaven!
L'hort també va ser una gran assignatura, tot i que no recordo què vaig plantar. I mirar el baròmetre a les 9 del matí també tenia el seu punt d'emoció.
Ara tot ha canviat, però segueix igual.

Per veure't a tu *


El català és tant variat com difícil però és que de vegades nosaltres el fem més difícil! Qui no té una iaia que transforma la gran majoria de les paraules? I a sobre normalment la diuen encara més complicada, curiós.
La meva iaia tenia l'especialitat que volia provar tot el que veia anunciat per la tele (encara recordo quan va decidir anar a comprar actimel). Quan era petita era genial, perquè anàvem al bar i deia: un 'Fruco i un Cuculat', sort que el cambrer ja ens coneixia.
Un altre dia (per provar coses noves) va anar a la botiga del barri i va demanar una 'pinsa' i li van donar un paquet de pinçes d'estendre la roba, i diu: no no de les que es mengen!.
Com aquestes en deia molts més, però ja no tinc tanta memòria. El meu pare, tot i que diguéssim no eren de sang sembla que ha heretat la seva 'capacitat' i et deixa anar perles com: clemallera, poblema.. I clar quan amb l'equip quedem a l'àrea de Gurb, ell va a l'àrea de Gurg (ho pot dir més difícil?). Avui mateix mirant el Barça (que gran ets Messi!) diu eeh això és 'Urxai! Urxa què? Si amb algunes paraules catalanes ja es perd que no es fiqui amb l'anglès home, que llavors ja pot ser una festa.
De paraules d'aquestes a la meva família se'n diuen moltes més però clar ara estic tant exaltada amb el Barça, que em disculpareu si he fet una entrada pobre i sense gaire sentit. Perquè si normalment ja estic mig boja, avui encara més!

*Nou single dels Pets que surt el dia 10, pinta molt i molt bé :)
top