La màgia d'una tarda


Són tres quarts de set i sona el primer petard d'avís que els Reis ja estan baixant de Sant Mateu. Al cap de cinc minuts sona el segon, i la barana ja està plena esperant l'arribada de Ses Magestats. I per fi el tercer, el petard que diu que els Reis ja estan a punt de veure's per la punta del pont.
Primer es veu el foc dels teiers i la música ja es comença a sentir, em noto que ja tinc la gallina de pell, com cada any.
Al meu costat hi tinc un nen, que descobreixo que es diu Josep, i li diu a la seva mare: mira mira mama el reis ja es veuen!! Les carroses van avançant i es paren al mig del pont perquè puguin fer el petit castell de focs i la cascada des de dalt al pont.. m'emociono.
El millor moment ja ha arribat, els teiers i el patge Faruk treuen el cap per la curva de la punta del poble, mentre se senten els tambors.
A dalt a la carrossa del patge Faruk i veig el millor patge de tots, em mira i em somriu. Ara si que he hagut de fer un esforç perquè no em caigués una llàgrima.
Veig passar Melcior, Gaspar i Baltasar en un moment i m'en vaig carrtera amunt, tot recollint caramels, cap al principi de la cavalgada per tornar a veure la carrossa del patge Faruk.
Em miro els nens, i se m'escapa un petit somriure al veure amb l'il·lusió que miren als seus 'herois' per un dia.
A la sortida de l'església em fixo que una dona amb un nen en braços s'acosta al meu patge preferit i aquest li dóna caramels a la mà del nen, els ulls del nen que no deu passar dels 2 anys ho diuen tot, un patge reial li ha donat caramels a la mà!!
Segueixo la cavalgada un bon tros fins que em desvio cap al Casal, on els Reis faran el seu parlament i parlaran amb cada un dels nens.
M'escolto el discurs del rei Baltasar i miro el primers nens que pujen, crec que per aquest any la cosa ja s'ha acabat.
Quan ja vaig cap a casa, a fora el carrer veig un patge que li demana un petó a una nena i aquesta li fa amb uns ulls brillants. Els Reis Mags de l'Orient són màgics.
top