La tendresa del paper higiènic


Llegir un llibre que t'agradi és important, i per això el moment d'anar a la llibreria i triar-ne un, és una feina que precisarà temps, meditació, dubtes.. de fet a mi m'agrada molt aquesta estona.
Normalment jo dono una volta així en general per després tornar a la zona que m'ha cridat més l'atenció. També reconec que jo em guio molt per les tapes, un llibre normalment m'entra pels ulls, així sin más. Tot i així sempre em miro la contraportada, de què va.. però bé quan un llibre m'entra pels ulls me l'acabo quedant.
El fet és que l'altre dia vaig anar a comprar l'enèssim llibre i després de donar voltes no en trobava cap que em fes el pes i vaig pensar en un del Jorge Bucay que me'l van recomanar però no el tenien.. I de cop i volta.. zas! Va aparèixer davant meu un llibre que es deia: 'La Tendresa del paper higiènic', obviament aquell llibre lila amb un water verd dibuixat el davant va acaparar tota la meva atenció. I és que un llibre que a la portada posa: ¿Y si fuese cierto.. que las grans idees s'han d'empènyer perquè surtin? no pot ser un llibre qualsevol!

Abans d'ahir el vaig començar i efectivament no em va decepcionar, és més, em va entusiasmar encara més! Un parell d'amigues em van preguntar de què anava, fàcil, són 40 històries curtes que llegiries mentres estas cagant.
Sóc una persona irònica, escatològica i amb un sentit de l'humor especial.. i aquest llibre hi he trobat tot això! Per fi algú comparteix la meva opinió de que la merda és un dels temes més importants i el qual normalment es tabú. I ara, un dels textos que podria haver escrit jo en aquest blog, però que no em vaig inspirar a temps:

1 Dita: cosa dolenta, fora del ventre! 2. pessebre: el caganer. Cançó popular: "La merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó". Tot això no és necessari per adonar-se que la cultura catalana té molt d'escatològic. Però resulta un bon reclam argumental quan un decideix escriure un relat al voltant de l'acció de cagar. Sí, amics meus: evacuar, excretar, anar de ventre, defecar.. és una activitat que tots els éssers humans realitzem amb normalitat, Sigui quina sigui la nostra edat, conviccions polítiques, classe social o orientació sexual, tothom caga. Tu cagues. L'escriptora Pilar Urbano s'abaixa les calces i caga. Fins i tot, i per tal d'esvair possibles dubtes existencials, us diré que si poguéssim veure la Reina muy de cerca, també veuríem que se caga patas abajo. El que resulta curiós és que sigui una activitat tan mal vista i desprestigiada, quan en realitat ofereix una sensació d'alliberament suprem i un plaer prostàtic gens menyspreable.
Fet aquest preàmbul, m'agradaria aconsellar-te en la neteja del cul. Sempre que l'ocasió t'ho permeti, defuig l'ús del paper de vàter. Renta't amb aigua! No tant pel fet que el paper afavoreix possibles irritacions, morenes exteriors, etc.. sinó perquè, exceptuant les comptades ocasions en qè ho fem com les cabres (molt concentrat i a cops), en què pràcticament no cal neteja, la majoria de vegades quan t'asseus crispa dels nervis veure com la marca de la frenada al paper de vàter va creixent a cada eixugada. Cada cop ocupa més i més tros de paper, fins que ocasionalment t'empastifes un dit!
Tots ens hem trobat, però, en ocasions en què no hi ha paper, ni aigua, ni lloc adient per desenvolupar correctament aquesta activitat expulsiva. Aquí és quan allò d e buscar-se la vida esdevé una llei de dret civil català. Molt més compromès resulta, en la típica visita a casa d'uns familiars, quan et sorprèn una situació de descomposició inesperada i t'obliga (ja que no hi ha escombreta) a deixar-los la tassa amb un estucat venecià d'allò més artístic. La pitjor situació, però, és la d'haver de fer-ho en uns serveix públics on la neteja no és una de les prioritats del local. Ets allà ajupit, aguantant el pes del cos, ja que resulta del tot impossible asseure's sense agafar una piorrea anal. Els músculs de les cames comencen a cremar de dolor, mentre empenys amb força. De cop i volta, cau la tova! La puta llei de Murphy fa que vagi a parar al mig de l'aigua tèrbola, amb l'energia suficient per fer que t'esquitxi el forat de la ullera. És el més paregut a una violació!
top