Ets un delinquent!

Fa molts anys que em moc per camps de futbol, però quan ets dins al camp (almenys jo) no m'estic a escoltar que crida el públic. Ah vet aquí diumenge se'm va ocorrer anar a veure, deixem-ho en 'algú', a Sant Adrià, a la ciutat esportiva de l'Espanyol per ser exactes. Primer la cosa semblava tranquil·la, però només havien passat 10 minuts que 4 seients més enllà vaig localitzar la típica dona/aficionada al futbol amb una veu altament aguda i amb una potència que és podria estudiar, ja l'he fotut vaig pensar.
Van ser dos minuts més tard quan vaig veure que tindria un partit entretingutdet quan la dona va cridar 'Ursaaai arbiiit!' , i us puc ben assegurar que la línier tot i ser a l'altre banda de camp ja la va ben sentir ja!
Cal dir però, que a aquest crit me mare hagués dit: Jo no se perquè diuen 'ursai' coi, oi que aquí no són anglesos doncs que diguin fora de joc, que sinó no me n'entero de res!
El millor va venir a la segona part però que aquest dona se li va afegir la seva tribu, oju al datu! Va coincidir que l'Espanyol de Primera Divisó havia acabat i au tots a veure més futbol. Això que s'assenten al meu costat 5-6 homes i ojito lorito que la nova tecnologia ha arribat als aficionats de futbol! Em va encantar quan un amb el seu mòbil anava informant a la resta del que 'és deia' al twitter sobre el partit del primer equip, val a dir que la mitjana d'aquests homes era 65 anyets ben bons.
Obviament no em descuido el tema insults però només em quedaré amb un: àrbiiit ets un delinquent més que un delinqueent! Veieu aquests insults si que fan goig no quan et diuen cabrón de mierdaa, com veieu no té ni punt de comparació.

Val a dir que vaig passar un fred de l'òstia (no té pèrdua amb la manta que em tapava) però si més no, vaig tenir un partit prou entretingut amb els meus 'amics.

La tendresa del paper higiènic


Llegir un llibre que t'agradi és important, i per això el moment d'anar a la llibreria i triar-ne un, és una feina que precisarà temps, meditació, dubtes.. de fet a mi m'agrada molt aquesta estona.
Normalment jo dono una volta així en general per després tornar a la zona que m'ha cridat més l'atenció. També reconec que jo em guio molt per les tapes, un llibre normalment m'entra pels ulls, així sin más. Tot i així sempre em miro la contraportada, de què va.. però bé quan un llibre m'entra pels ulls me l'acabo quedant.
El fet és que l'altre dia vaig anar a comprar l'enèssim llibre i després de donar voltes no en trobava cap que em fes el pes i vaig pensar en un del Jorge Bucay que me'l van recomanar però no el tenien.. I de cop i volta.. zas! Va aparèixer davant meu un llibre que es deia: 'La Tendresa del paper higiènic', obviament aquell llibre lila amb un water verd dibuixat el davant va acaparar tota la meva atenció. I és que un llibre que a la portada posa: ¿Y si fuese cierto.. que las grans idees s'han d'empènyer perquè surtin? no pot ser un llibre qualsevol!

Abans d'ahir el vaig començar i efectivament no em va decepcionar, és més, em va entusiasmar encara més! Un parell d'amigues em van preguntar de què anava, fàcil, són 40 històries curtes que llegiries mentres estas cagant.
Sóc una persona irònica, escatològica i amb un sentit de l'humor especial.. i aquest llibre hi he trobat tot això! Per fi algú comparteix la meva opinió de que la merda és un dels temes més importants i el qual normalment es tabú. I ara, un dels textos que podria haver escrit jo en aquest blog, però que no em vaig inspirar a temps:

1 Dita: cosa dolenta, fora del ventre! 2. pessebre: el caganer. Cançó popular: "La merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó". Tot això no és necessari per adonar-se que la cultura catalana té molt d'escatològic. Però resulta un bon reclam argumental quan un decideix escriure un relat al voltant de l'acció de cagar. Sí, amics meus: evacuar, excretar, anar de ventre, defecar.. és una activitat que tots els éssers humans realitzem amb normalitat, Sigui quina sigui la nostra edat, conviccions polítiques, classe social o orientació sexual, tothom caga. Tu cagues. L'escriptora Pilar Urbano s'abaixa les calces i caga. Fins i tot, i per tal d'esvair possibles dubtes existencials, us diré que si poguéssim veure la Reina muy de cerca, també veuríem que se caga patas abajo. El que resulta curiós és que sigui una activitat tan mal vista i desprestigiada, quan en realitat ofereix una sensació d'alliberament suprem i un plaer prostàtic gens menyspreable.
Fet aquest preàmbul, m'agradaria aconsellar-te en la neteja del cul. Sempre que l'ocasió t'ho permeti, defuig l'ús del paper de vàter. Renta't amb aigua! No tant pel fet que el paper afavoreix possibles irritacions, morenes exteriors, etc.. sinó perquè, exceptuant les comptades ocasions en qè ho fem com les cabres (molt concentrat i a cops), en què pràcticament no cal neteja, la majoria de vegades quan t'asseus crispa dels nervis veure com la marca de la frenada al paper de vàter va creixent a cada eixugada. Cada cop ocupa més i més tros de paper, fins que ocasionalment t'empastifes un dit!
Tots ens hem trobat, però, en ocasions en què no hi ha paper, ni aigua, ni lloc adient per desenvolupar correctament aquesta activitat expulsiva. Aquí és quan allò d e buscar-se la vida esdevé una llei de dret civil català. Molt més compromès resulta, en la típica visita a casa d'uns familiars, quan et sorprèn una situació de descomposició inesperada i t'obliga (ja que no hi ha escombreta) a deixar-los la tassa amb un estucat venecià d'allò més artístic. La pitjor situació, però, és la d'haver de fer-ho en uns serveix públics on la neteja no és una de les prioritats del local. Ets allà ajupit, aguantant el pes del cos, ja que resulta del tot impossible asseure's sense agafar una piorrea anal. Els músculs de les cames comencen a cremar de dolor, mentre empenys amb força. De cop i volta, cau la tova! La puta llei de Murphy fa que vagi a parar al mig de l'aigua tèrbola, amb l'energia suficient per fer que t'esquitxi el forat de la ullera. És el més paregut a una violació!

Perdoneu, però algú ho havia de dir!

Ja fa dies que volia parlar d'aquest tema però mai trobava el moment, avui però com que m'he llevat estupenda crec que es el dia, així que agafeu-vos fort que comença l'espectacle!

Merda. Sí, merda això he dit, i ara no em sigueu escrupulosos o sinó que aixequi la mà el primer que no es mira la merda quan caga, va home va les coses pel seu nom, tots mirem la merda quan caguem acceptem-ho. De fet, és una cosa molt normal ja que hem de saber l'estat de la nostre fempta, clar que no dic que en fem un diari de la seva textura, però saber si anem bé o no si oi?

Clar que de vegades no cal mirar per saber com anem, perque amb un xof ja saps si allò és sòlid o més aviat líquid, vaia les cagarrines de les fines que en diuen. Jo crec que la merda (podeu dir fempta si us heu de sentir més còmodes), es podria dividir en 5 classes:

  • La normal, sòlida que quan cau fa xof! Amb aquesta has d'anar en compte de no mullar-te el cul, cosa que em fa soberanament fàstic.

  • La que és sòlida però no sé perquè cagues com les cabres, així en boletes.

  • La que té textura nocilla que li dic jo. És la que és força sòlida però ja comença a 'tovejar' per alguna banda.

  • La 'ja vaig molt fina però encara es podria salvar alguna cosa', aquesta és la que tot surt de cop, però no del tot.

  • I finalment tenim, això és pipi o caca? Aquesta és la que està totalment desintegrada i surt casia raig.

Faig el primer incís. Segurament amb aquesta explicació esteu pensant: serà guarra?? Home depèn de com t'ho miris, s'han d'agafar les coses de cara no? Doncs parlar de la merda alleuja molt, seria una bona teràpia de grup. No tingueu vergonya i seguiu llegint, va.

Que la merda era una cosa que no se'n parlava però tothom en la seva intimitat hi pensava me'n vaig donar compte quan un dia un/a de la meva familia (guardaré l'intimitat jiji) va entrar el menjador i va dir:

  • Tu Teresa no t'hi has fixat mai que caguem a capes? És que ara m'ho mirava i hi havien com capes, deu ser que es van formant a mida que el menjar arriba al recte no?

I ostia en aquell moment em vaig quedar molt sorpresa, però contenta que algú hagués volgut compartir amb mi una cosa tant íntima com és la merda.

Per últim, m'agradaria parlar del tema pudor, hi ha merda que fa pudor i d'altre no i tot depèn del que has menjat clar. Però un fenòmen que és indescriptible és quan estàs allà al tema, amb el cul a fora i la teva pròpia pudor t'invaiex, una pudor casi vomitiva (en casos extrems), i no et pots aixecar i marxar perquè estàs cagant!

Però clar, que podeu esperar d'algú que en una botiga que posava 'Cassola d'or' llegeix 'consolador'? Res, no n'espereu res, un simple consell.


Records al Roca, i que vagi de gust.

M'encanta

1. M'encanta l'espetec
2. M'encanta dormir 5 minuts més
3. M'encanta el taronja
4. M'encanta dutxar-me amb el gel de vainilla
5. M'encanten els petits detalls
6. M'encanta el nou anunci de Coca-cola
7. M'encanta anar descalça per casa
8. M'encanta fer el pallasso
9. M'encanta el futbol
10. M'encanta un bon massatge
11. M'encanten les llistes
12. M'encanta Polseres Vermelles (i qualsevol cosa relacionada amb l'Albert Espinosa)
13. M'encanta fer somriure a la gent
14. M'encanta Kenny G
15. M'encanta Donostia
16. M'encanta l'ironia
17. M'encanta poder encantar

Disset maneres per odiar

1. Odio que em tallin un badall
2. Odio que em tallin una mandra
3. Odio que m'imitin
4. Odio que em passin amb el braç pel davant quan estic menjant
5. Odio trobar pèls a la dutxa
6. Odio anar al lavabo i que m'hagin deixat sense paper
7. Odio que dubtin de mi quan tinc la raó
8. Odio la Paloma de la 'Ruleta de la Suerte'
9. Odio la pudor que fan certs pacients al anar al fisio
10. Odio anar a ala nevera amb il·lusió i trobar-me que ja s'ho han menjat
11.Odio que em neguin el que és evident
12. Odio que em diguin 'teresina'
13. Odio (odiava) tornar a casa amb pudor a fum
14. Odio anar a dormir i recordar que al matí he tret els llençols
15. Odio l'anunci de Nocilla (amb el David Bisbal clar!)
16. Odio dutxar-me amb aigua freda
17. Odio no poder odiar

La màgia d'una tarda


Són tres quarts de set i sona el primer petard d'avís que els Reis ja estan baixant de Sant Mateu. Al cap de cinc minuts sona el segon, i la barana ja està plena esperant l'arribada de Ses Magestats. I per fi el tercer, el petard que diu que els Reis ja estan a punt de veure's per la punta del pont.
Primer es veu el foc dels teiers i la música ja es comença a sentir, em noto que ja tinc la gallina de pell, com cada any.
Al meu costat hi tinc un nen, que descobreixo que es diu Josep, i li diu a la seva mare: mira mira mama el reis ja es veuen!! Les carroses van avançant i es paren al mig del pont perquè puguin fer el petit castell de focs i la cascada des de dalt al pont.. m'emociono.
El millor moment ja ha arribat, els teiers i el patge Faruk treuen el cap per la curva de la punta del poble, mentre se senten els tambors.
A dalt a la carrossa del patge Faruk i veig el millor patge de tots, em mira i em somriu. Ara si que he hagut de fer un esforç perquè no em caigués una llàgrima.
Veig passar Melcior, Gaspar i Baltasar en un moment i m'en vaig carrtera amunt, tot recollint caramels, cap al principi de la cavalgada per tornar a veure la carrossa del patge Faruk.
Em miro els nens, i se m'escapa un petit somriure al veure amb l'il·lusió que miren als seus 'herois' per un dia.
A la sortida de l'església em fixo que una dona amb un nen en braços s'acosta al meu patge preferit i aquest li dóna caramels a la mà del nen, els ulls del nen que no deu passar dels 2 anys ho diuen tot, un patge reial li ha donat caramels a la mà!!
Segueixo la cavalgada un bon tros fins que em desvio cap al Casal, on els Reis faran el seu parlament i parlaran amb cada un dels nens.
M'escolto el discurs del rei Baltasar i miro el primers nens que pujen, crec que per aquest any la cosa ja s'ha acabat.
Quan ja vaig cap a casa, a fora el carrer veig un patge que li demana un petó a una nena i aquesta li fa amb uns ulls brillants. Els Reis Mags de l'Orient són màgics.
top