Viatjar de gratis.. però sense voler!

Situem-nos. 2 de gener 12.30 hores Sant Vicenç de Calders direcció Manresa per ser a les 14.45 a la feina.
Semblava feina fàcil agafar els dos trens que havia d'agafar i ser amb la hora adequada a Manresa per anar a treballar, però just aquell dia els astres deurien estar en contra meva i vaig ser la dona més gafe del món.

Tot va començar a l'estació de Sant Vicenç quan vaig comprar el bitllet corrents, perquè per variar agafava el tren justa de temps, pujo al tren i quan acabava d'arrencar penso: merda que no he picat el tiquet! Que dius és de ser inútiles! Penso, bueno a la Renfe de Martorell potser està oberta com moltes vegades pels que arriben. 40 minuts més tard arribo a Martorell i barres tancades, au fote't. Sabeu quina gràcia fa haver pagat el tiquet però com que no el vaig picar no servia de res. Total que jo, la responsabilitat amb persona, una tia que mai és cola.. doncs si em vaig haver de colar, mentre un home molt graciós ell em va dir: tranquil·la tothom ho fa!

Al cap de 3 min arribo a l'estació dels FGC per agafar el tren en direcció Manresa, i jo ara si disposada a pagar em dirigeixo a la màquina hi poso un bitllet de 20 euros i aquí l'altre aventura. Sempre m'he preguntat perquè per pagar amb un bitllet a una màquina has de jugar a edevinar per quin coi de banda ho vol, la qüestió és que les vaig provar totes 4 per totes me'l rebutjava.. que és que potser no era prou bonic el meu bitllet o què? Total que jo tota despesperada pensant que se m'escaparia al tren vai al bar a demanar canvi i em responen: Lo siento estoy esperando a que me traigan. Manda huevos òstia!

Com pagar amb un bitllet de 20 i no morir en l'intent

Encara més desesperada torno a la zona de màquines (sembla que estigui dins un vaixell ara mateix) esperant que alguna amble persona tingués canvi però res de res, definitivament no era el meu dia de sort. A més a les persones que li demanava em miraven com si els hi estigues demanant droga, tiooo que t'estic demanant canvi perl bitllet no maria tros de ruc!
Total que per segon cop en poques hores.. que vaig haver de fer? Colar-me obviament, si volia arribar a temps per anar a treballar.
Ja al tren vaig pensar.. bueno ara quan arribis a Manresa què fotras perquè allà si que està tancat si no tens bitllet.. a veure si et trobes la revisora simpàtica i li expliques el teu problema! Arribo a l'estació de Manresa (alta) i em trobo un home més aviat sec li explico el problema i em diu: ah molt bé.. però com has passat a Martorell doncs? Bueno.. m'he col·lat, és que sinó se m'escapava el tren!
Ja.. que sapiga que això no es pot fer que és una multa de 40 euros i ara serà de 50, però bé et treuré el tiquet i que no es torni a repetir.
Finalment amb el bitllet que em va comprar el revisor vaig poder passar com a qual delinqüent que mira d'anar de gratis per la vida!
Pobre gafe de mi.. resum de la història.

1. Vaig pagar un bitllet de 4 euros aproximadament que finalment no vaig fer servir
2. Viatgeu sempre amb monedes
3. Quan descobriu per quina banda es posen els bitllets a les màquines m'ho expliqueu, òsties.
4. Només hagués faltat pagar una multa de 40 euros, a robar carteras!!

Feliz año 2012 rebollanos!

Divendres 30 de desembre 20:30 pm surto de la feina i me'n vaig cap a buscar el tren que surt a les 21:24 direcció Martorell, així va començar el meu cap d'any.
A Martorell faig transbord cap a Coma-ruga, ja són les 11 de la nit i enfilem cap a Villanueva del Rebollar de la Sierra (el nom del poble només té 20 lletres menys que nombre d'habitants) on passarem el cap d'any a priori tranquil·lament a casa, però com he dit: a prori.
Arribem a les 2.30 de la matinada i cap a endreçar les coses que hem portat i a dormir quan abans millor. Trobem les dues estufes amb brases (una veïna ben simpàtica ens les havia encès) i després d'uns petits problemes amb el foc, que val més passar per alt ens n'anem a dormir.
Ens llevem una mica tard, al migdia perquè no dir-ho..i anem a la única botiga del poble, bé diga-li botiga, diga-li 'casa que té una habitació plena de menjar i queviures i una caixa'. Allà ens trobem la Imma, la 'botiguera' i alhora 'veïna simpàtica que ens encèn les estufes'.

Anònima 1: quereis jamón?
Anònims 2: pues.. no se si tenemos
Veïna simpàtica: si, si que teneis, os lo puse yo ayer en la nevera por si teniais hambre al llegar.
Anònims 2: Pues si, si tenemos

M'encanta com una veïna sap millor què hi tens a la nevera que un mateix.. en fin.

Ens havien dit que a la botiga hi haviem d'anar a buscar el salmó abans de la 1.30 i jo pensava llavors deuen tancar. Però nooo! vaig descobrir que aquella hora queda tothom per fer el bermut al bar (obviament també l'únic del poble). He dit ja que m'encanta aquest poble?

Durant tot el dia persona que ens trobàvem persona que ens deia: esta noche hay fiesta en el bar eh! Bueno fiesta.. haremos lo que podremos! 
Vam seguir passejant i donant una volteta pel poble, per un moment em vsig sentir Messi.. ens senyalaven pel carrer, la gent ens mirava al passar.. era graciós sí.

I poc a poc va arribar la hora de sopar, després de tres hores a la cuina, no voleu sapiguer fent què vam veure que se'ns havia fet tard i bé.. vam haver de fer les campanades abans de sopar. Així que ja vam començar l'any del revés la cosa prometía!

2.00 AM: enfilem cap al bar del poble  a la 'festa'. Només portar 5 minuts al bar ens trobem darrere la barra servint cerveses i cubates sense massa idea, però què més dona, per cap d'any tot s'hi val! Ai no, que és per Carnaval.. però què coi per Cap d'any també!
Al cap d'una estona sortim darrere la barra a socialitzar-nos.. i sí, hem begut oli comença la festa!
Podriem dir que l'humor català és especial, però el manyico no es queda curt! Passa l'estona i l'ambient va degenerant, típic 'borratxo de poble' (Arturo pels amics) que va content i treu totes les noies joves (o sigui nosaltres) a ballar, típics amigotes també contentillos que et fan riure.. 
Passades ja unes hores i sense donar-nos en compte la gent gairabé ja ha marxat tota i quedem 6 persones al bar (un alt percentatge si mirem els habitants del poble).

Tere, Nico i Vero darrere la barra


Arturo: Borratxo que no es cansa de ballar
Sílvia: Dona de 30 i picu anys que quan en tenia 23 no parava de ballar fins que li marxava el Salvaslip de lloc.
Nacho: Veí amb un humor molt fí, que no sap ballar 'pasodoble' però que te n'ensenya a ballar.
Javi: Jovenet que en un bar casi buit fa de DJ com si tingués una discoteca plena.
Nico: Veí una mica bruto i borratxot, que intenta guanyar habitants pel poble.
Vero: Els seus pares hi tenen una casa al poble, però ella no hi va casi mai i la troben a faltar.
Tere: Amiga de la Vero, que ha anat a passar el cap d'any allà i no sap on s'ha ficat

4.00 PM : Aquest és el panorama, 6 veins, música a tope i un bar per ells, sembla que la cosa ja està molt degenerada quan de cop sona: 'Follow the leader' i la bogeria s'apodera de tothom! Una conga es forma a la sala i allò sembla més un manicomi que no un cap d'any, com deia el Nacho: 'esto esta degenerando demasiado..' ' Tere no te caigas que esto se va abajoo'

4.30 PM: M'assento perquè estic força cansada:

Nacho: Javi para la música! A ver que te pasa? tienes que socializarte.. tu si te pasa algo levanta la mano vale? 

4.45 PM: Nacho: Yo quiero irme..

5.00 PM: Després de tres hores inteneses en un bar de poble, decidim tornar cap a casa, amb un repte per un partit de futbol el dia següent  a les 5 de la tarda, que tothom sap que no es jugarà.

5.40 PM: Em poso al llit pensant l'entrada d'any una mica surrealista que he tingut, però molt divertida, sens dubte!


PRÒXIM CAPÍTOL: 

- Revisor Manresa: I com has passat a Martorell?
- Jo: M'he colat

Continuará..

top