Els pacients són la meva medicina


Sí, els fisioterapeutes som coneguts majoritàriament per fer massatges, però no només fem això, els massatges només és una part de la nostra feina.
Quan et vé un noi o noia que s'ha trencat el lligament creuat del genoll, cada dia és un pas més, cada sessió mirem quan dits queden per tocar el cul ' va que només queden 4 dits', i el dia que el taló toca el cul.. quin gran dia! Mentrestant entremig hi han hagut dies de: 'Això no avança' ' quan podré tornar a jugar?'

De vegades et vé un senyor que un bon dia li va caure un pot de llet al super i encara no sap perquè, està 'desconectat' i dia rere dia, aquella mà i  aquell braç es tornen a conectar, amb esforç i amb moltes hores de feina. És en aquests casos sobretot quan ens em donem compte de la sort que tenim en poder agafar un llapis, en poder cordar-te els botons, en poder parlar bé.. i en no deixar de fer-ho mai.

Un dia vé una senyora que es diu com tu, que li fa mal l'esquena i aprofita a que li fas un massatge per explicar-te mitja vida, per desfogar-se i per emocionar-se quan parla del seu fill. I tu mentrestant l'escoltes, li expliques coses teves també, i al final de la sessió penso qui ha ajudat més a qui? I és que diuen que els fisios també som psicòlegs, però crec que seria injust no dir que els pacients també ho són. No m'equivoco quan dic: Els pacients són la meva medicina.

Els nens.. els nens és una part difícil, divertida i tendre a la vegada. Els nens són innocents i t'expliquen amb tota normalitat, que el metge els hi està a punt de donar l'alta, que espera que allò que ha tingut no ho torni a tenir de gran i a tu se't trenca el cor. De mentres el disfrutes dos dies  a la setmana, intentant disimular que tu t'ho passes millor que ell llançant pilotes.

Són molts dies, moltes hores, molts moments i cada pacient és especial.

Per últim m'agradaria compartir un video que crec que ho diu tot:




top