I jo, em puc casar?

Avui tot anant al bus amb els nens sento que dues nenes de 4 anys es 'discuteixen' i he anat cap allà veure què passava.

T: A veure noies què passa?
B: L'Anna diu que no es poden casar dues nenes i jo em vull casar amb la Júlia!
A: La mama m'ha dit que dues nenes no es poden casar, oi que no Teresa?
B: A mi, la mama m'ha dit que sí!
T: Home Anna, si que es poden casar dues nenes, i dos nens també, i un nen i una nena clar.
A: Doncs jo em casaré amb el Pol, que és un nen i seré com el papa i la mama
B: Jo em casaré amb la Júlia i és una nena

I bé, aquí s'ha acabat la 'discusió', no ha sigut gran cosa però m'han fet molta gràcies els raonaments de les nenes de 4 anys, crec que hi hauran pròxims capitols.

El noi indignat que m'ha fet riure

Hi han moltes coses que fan empipar a la gent, però si una s'emporta la palma crec que és la política. De fet, en aquest món hi han dues classes de persones que sens dubte s'emporten el % més alt d'insults, un són els àrbitres i els altres els polítics.

Tot això ho estic dient, perquè avui quan he anat al bar a esmorzar m'he trobat a un pobre noi que estava ben enfadat i m'ha fet molta gràcia. Ha entrat tot ben vestit, amb texans, camisa i polo verd, amb ulleres de pasta negres, i sense pentinar! Bé, deixant de banda el seu 'alterat' cap, s'ha assentat a la barra i ha començat a parlar amb la mestressa (dedueixo que era un client habitual). Ha agafat el diari i ha llegit la notícia que Barcelona es presenta pels jocs d'hivern del 2022* (ara no recordo bé l'any) i sembla que això no li ha fet gaire gràcia perquè ha començat:" Els polítics són gilipolles, una colla d'inútils! Ara perquè cullons volen fer els jocs d'hivern quan al meu barri no hi han guarderies eh?!" Segurament el que m'ha fet més gràcia ha sigut el to d'indignació/ironia amb que parlava i que m'ha arrencat el primer somriure del dia.
I per rematar-ho, quan jo ja marxava sento que diu: És que estàs tant tranquil i sinó te'n dones compte ja t'han baixat els pantalons i t'estan donant pel cul!
Doncs això, que es pot dir més alt però no més clar.

El món anem arreglant a glops de cafè amb llet

Al matí anava cap a la biblioteca (1r dia d'estudi 'en serio') i he passat per davant d'un garaig (sí, garaig) on venien planter per l'hort. M'ha vingut una oloreta/pudoreta al nas que m'ha recordat molt a l'olor/pudor que fa el Corsa (cotxe vell que fa servir el papa) quan el meu pare ve de l'hort, malaeixo el dia que porta cebes per això!
I com que tampoc tenia res millor a fer he començat a pensar en olors familiars, com la de casa dels meus cosins, que només baixar del cotxe ja sents la pudor de vaca (és el que té tenir vaques, però els iogurts són molt bons!).
O la 'olor' que fa la boca del meu gos quan fa un gran badall. El malparit no sé com s'ho fa, però sempre que l'agafo fa un gran badall a la meva cara, i clar m'inunda la pudor a peix podrit (el dia que menji peix no vull saber a què li farà pudor la boca).

I ara direu, òstia nena, tu estàs envoltada de coses pudents o què? No no, això dieu-li al Senyor Roca, que la seva vida si que és trista.
M'encanta quan a futbol no saps de qui és la samarreta i dius: Oh! és teva, que aquesta no és la meva olor. De fet, trobo molt curiós que s'identifiquin les persones per les olors ( de vegades també és asquerós per això).

I bé fins aquí el meu debat intern sobre les olors, pudors i d'altres 'quehaseres'.

PD: Em tornen boja les olors fortes (véase gasolina, pintura i retoladors Edding).

Qui em fa una abraçada?

Ahir vaig estar una bona estona pensant si fer una entrada típica de 31 de desembre, amb el resum de l'any i els bons propòsits i tota la pesca. La primera decisió va ser que no ho faria perquè és massa típic, però avui i he tornat a pensar i dic: Bah, és igual que sigui típic, em ve de gust i ho faig. I doncs això que aquí teniu el meu 2009 i futur 2010:

Per uns el 2009 ha sigut l'any del Barça de les 6 copes (i per d'altres el Madrid de.. millor no ho dic), per d'altres ha sigut l'any en que s'ha mort Michael Jakson, per la gent 'rosa' ha sigut l'any de la Belén Esteban, la mateixa a la que ara anomenen 'princesa del pueblo' (serà del seu pueblo perquè del meu..). Fins i tot per alguns ha sigut l'any en que Obama ha guanyat el Nobel de la Pau i finalment per d'altres ha sigut l'any en que van veure com quedava el descobert tota la seva estafada (léase Fèlix Millet, també anomenat Billet per d'altres).
Però bé tot això és per uns, per altres, per ells.. però i per mi?

Per mi ha sigut l'any que un nen del campus em deia t'estimo, cada dia abans d'anar a dormir. També ha sigut l'any en que el Marc li ha caigut la seva primera dent (val, ja netejo la babaa). El 2009 el recordaré per ser l'any que vaig tenir el MEU cromo, si si rieu, però la meitat de vosaltres no teniu un cromo personalitzat, a que fot?
Com no, aquest ha sigut un any que serà important perquè una gran part de la meva promoció van ser 'Fisioterapeutes', jo encara no, però és allò que el bo es fa esperar!
Vaja, ha sigut destacable per diferents coses, però tampoc n'escric més, perquè sinó algú podria acabant pensant com jo faig de vegades.. ' joder, que pesat, valee ha sigut importaaant perquè et vas comprar uns texans de 200 euros, alguna tonteria més?'

El dia 31/1 també és el dia dels propòsits, i tenim 2 grans estrelles i algun comodin.
- Deixaré de fumar
- Faré esport

Aquestes són les estrelles, però jo em pregunto si no fumo i ja faig esport, no tinc bons propòsits? A sí, calla que aquests són els de tothom jo tinc el meus!

Somnis, què seria de la vida sense un bon somni que la faci endolcir que et marqui un camí per viure intensament. Els somnis, tant se val si els fas reals tu tingues un somni. I depèn si ets valent o tens por podràs aconseguir-lo o no.