Aquest matí he agafat el tren per anar a Terrassa, i per mi que quan compres el bitllet hi entren una mena d 'extres' que són inevitables. Encara erem parats a l'estació, esperant per sortir quan de cop i volta sento un: Sobrevivireeee! Aixeco la vista i veig un noi als fons del vagó cantant Mónica Naranjo.. bueno, començem bé he pensat.
I això que 'paro al orella' i escolto el que deien la parella del meu davant (és molt divertit escoltar la gent jaja) i es veu que també estaven igual de molestos que jo, perquè deien:
- Allà hi ha un tio cantant..
- Sí, a sobre la Mónica Naranjo, tindrà mal gust el tio!
- Aquesta gent, només hi és per donar pel cul.
(el noi 'cantant estosega a mitja actuació)
- Però, no veu que està podrit? jajaja
- Sobreviviree!
- Eeeh shht calla pepitu (no es deia pepitu però allò de l'anonimat jaja)
-Home, si ell canta jo també ho puc fer no?
- Shhhhht!
(finalment el noi ha callat, li ha costat, però ha callat)
A tot això jo crec que era la ressaca del concert que la Mònica Naranjo va fer fa res aquí a les nostres terres catalanes, pobre, li va marcar.
Ja de tornada quan era a l'andana de Terrassa esperant el tren, ve un home/avi i em diu 'oye chica para coger el tren hacia sant vicente voy bien?' Tot això mentre s'assentava al meu costat, i en aquest moment és allò que penses és un vell pervertit que es fa el perdut, o pobre home diu la veritat?
Després d'un petit intercanvi de paraules, m'ha semblat prou fiable i m'he refiat d'ell. I coi 8 minuts donen per saber que ell és de Guadalajara, que li agrada molt l'AVE, que té una filla a Sant Cugat, però ara anava a dinar amb l'altre fill a Sant Vicenç, que la seva neta fa anys el dia 20 i la seva filla els fa demà. I clar, després de tanta informació junta, jo ja estava un pèl saturada i quan ha arribat el tren penso: calla, aniré més ràpid que l'avi no et seguirà i així descanses. I dit i fet, m'afanyo, entro, m'assento al cantó de la finestra (com sempre) i em giro i sento: bueeeno ya estamos aquí! I clar l'avi era molt simpàtic, però pesadet també, que si que paisajes mas bonitos, que si aquella montaña con una virgen.. I bueeeno després de 30 minuts arribem a la seva aprada i em diu:
- Bueeno dos besos no?
- Y toma, unos kit kats para la merienda!
- A ver si no volvemos a encontrar eh :)
I bé la moraleja és: quan hagis comprovat que no és un vell verd, ajuda a les persones 'grans' que sempre tenen premis pels joves jijiji :)--> d'acord, la moraleja hauria pogut ser més filosòfica, però per això hi ha el Paulo Coelho
I això que 'paro al orella' i escolto el que deien la parella del meu davant (és molt divertit escoltar la gent jaja) i es veu que també estaven igual de molestos que jo, perquè deien:
- Allà hi ha un tio cantant..
- Sí, a sobre la Mónica Naranjo, tindrà mal gust el tio!
- Aquesta gent, només hi és per donar pel cul.
(el noi 'cantant estosega a mitja actuació)
- Però, no veu que està podrit? jajaja
- Sobreviviree!
- Eeeh shht calla pepitu (no es deia pepitu però allò de l'anonimat jaja)
-Home, si ell canta jo també ho puc fer no?
- Shhhhht!
(finalment el noi ha callat, li ha costat, però ha callat)
A tot això jo crec que era la ressaca del concert que la Mònica Naranjo va fer fa res aquí a les nostres terres catalanes, pobre, li va marcar.
Ja de tornada quan era a l'andana de Terrassa esperant el tren, ve un home/avi i em diu 'oye chica para coger el tren hacia sant vicente voy bien?' Tot això mentre s'assentava al meu costat, i en aquest moment és allò que penses és un vell pervertit que es fa el perdut, o pobre home diu la veritat?
Després d'un petit intercanvi de paraules, m'ha semblat prou fiable i m'he refiat d'ell. I coi 8 minuts donen per saber que ell és de Guadalajara, que li agrada molt l'AVE, que té una filla a Sant Cugat, però ara anava a dinar amb l'altre fill a Sant Vicenç, que la seva neta fa anys el dia 20 i la seva filla els fa demà. I clar, després de tanta informació junta, jo ja estava un pèl saturada i quan ha arribat el tren penso: calla, aniré més ràpid que l'avi no et seguirà i així descanses. I dit i fet, m'afanyo, entro, m'assento al cantó de la finestra (com sempre) i em giro i sento: bueeeno ya estamos aquí! I clar l'avi era molt simpàtic, però pesadet també, que si que paisajes mas bonitos, que si aquella montaña con una virgen.. I bueeeno després de 30 minuts arribem a la seva aprada i em diu:
- Bueeno dos besos no?
- Y toma, unos kit kats para la merienda!
- A ver si no volvemos a encontrar eh :)
I bé la moraleja és: quan hagis comprovat que no és un vell verd, ajuda a les persones 'grans' que sempre tenen premis pels joves jijiji :)--> d'acord, la moraleja hauria pogut ser més filosòfica, però per això hi ha el Paulo Coelho
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada