Sin más


N'estic farta. Sí així de simple i contundent.

(Per entrar en situació..)
Ja fa uns dies que em vaig mirar els ' clicks' que tinc a l'habitació i vaig pensar: un dia els hi faras fotos molones. Els dies van anar passant i cada vegada en tenia més ganes, i a més a més cal sumar-hi que ahir em vaig comprar el click fotògraf que és genial.

Doncs bé, em vaig trobar que a cada persona a qui li explicava que faria aquests fotos (que us puc assegurar que hi ha gent que en fa de genials) em deia dues coses, o em deia que estava malament o que era una friki. Finalment, amb l'última persona que vaig parlar abans d'anar a dormir i a la qual li vaig explicar les meves 'intencions' em va contestar amb un: Quina enveja, jo també en vull fer! (Gràcies per ser la única que es va entusiasmar tant com jo).
Doncs bé per tot això és pel que n'estic farta. N'estic farta que més d'una persona em digui friki perque vesteixo de colors (de molts colors), n'estic farta que la gent em digui friki quan canto cançons infantils i n'estic farta que em diguin que sóc un friki per voler fer fotos de clicks.

Clar ja ho entenc, seria millor que en comptes de tirar fotos a uns clicks (genials) em tires fotos amb poca roba davant el mirall, llavors deixaria de ser una friki per ser una zorra, molt millor on vaig a parar.


Cada minuto cuenta..


Lista número 11: Cosas que quiero que pasen después de mi muerte

1. Creo que un funeral deberia ser divertido. La gente no deberia ir de negro. Tenéis que contar historias divertidas sobre mi, no tristes.

2. Cualquiera que quiera leer mi libro puede hacerlo. No es un secreto

3. Deberiais regalar la mayoria de mis cosas. Podéis quedaros algunas, pero no tenéis que conservarlas todas.

4. Ella deberia quedarse mi habitación, porque es más grande que la suya.

5. Puede quedarse también con mi bicicleta y mi Playstation

6. Se os permite estar tristes, pero no se os permite estar demasiado tristes. Si estáis siempre tristes cuando pensáis en mi, ¿cómo vais a recordarme?



Algunas cosas son perfectas de principio a fin.

(Esto no es justo - Sally Nicholls)

Si cuela cuela i sinó me la pela


Divendres anava al bus, aquesta vegada amb un conductor diferent del de cada dia i com és natural, una nena li va demanar com es deia.

- No te lo digo porque nunca me creen y claro..
- Que sii, que yo te creo, de verdad
- Mira, me llamo Kevin Costner de Jesús
- Si hombre como te vas a llamar así!
- Ves, no me crees. Kevin Costner por mi padre i de Jesús por mi abuelo

A tot això clar jo no em podia aguantar el riure, i a sobre la nena em demanava si era veritat.

Bé, després d'aquesta 'trola' vaig pensar que quan érem petits sempre ens enganyaven sense gaire esforç. Un clar exemple és quan ens tapàvem la cara i ja ens creiem invisibles! Clar que els 'adults' hi ajudàven fent veure que no et veien i així et creies la persona més llesta del món i amb el millor amagatall, pobres il·lusos.

Un altre tema, que més que enganyar-me era el 'recurso fácil' era quan li deia a me mare: mamaa! em fan mal les cames, i em deia: això és que creixes. I ara penso: I un merda! Que amb el mal que em feien hauria de fer 1,80 i m'he quedat pel camí i bastant lluny per cert.

I és que què és més divertit que enganyar un nen i que es cregui el que li dius, alguna vegada ens hem de sentir poderosos no?
Va, a dormir i mireu a sota el llit que no hi hagi cap monstre!

Fem l'amor i no la guerra


Dilluns llums, dimarts naps, dimecres nespres, dijous nous, divendres faves tendres, dissabte tot s'ho gasta i diumenge tot s'ho menja! I tot això per dir que avui és dijous, si és que no tinc remei!

Avui, com porto fent tota la setmana, i després de portar els bestiotes dels grans als seus respectius instituts, hem anat agafant tot els nens per portar-los a l'escola de Fonollosa. La seva escola aparentment sembla normal, però no us deixeu enganyar, no ho és. Ells fan mates, català i castellà, però també fan teatre, cinema, dansa, toca-tocar (aprenen a tocar un instrument), vaja van a l'escola que tot nen podria somiar (almenys jo ho hagués fet)! Tot sovint al bus porto guitarres, clarinets, flautes travesseres.. ja estic pensant en montar una orquestra. La majoria de nens van vestits de colors o de ratlles, amb noms 'modernillos', vease Saúl, Otger, Lia, Sira, Eloi, Biel, Ona, Iola (iola no Lola eh! ), Jofre, Aran..i l'alrte dia van venir amb cistelles perquè anaven a buscar bolets. Vaja, que jo crec que si al bus hi enganxéssim flors de colors no desentonariem pas gaire. A tot això he de dir que em tenen enamorada.
I després de tota aquesta 'harmonia' matinal, au tornada a la ciutat (sort que és 'petita').

Ja a la 'petita' ciutat on la gent va amb presses, no mira gaire per on camina i no et saluda. En canvi, té temps per veure que el semàfor de la punta del passeig de dia dura 21 segons i de nit 15. I clar una cosa tant vital, ha donat peu a una discussió de 10 minuts per a veure si 15 segons és temps suficient per creuar un carrer (que una servidora creu que sí).
Més tard, també he pogut veure la típica iaia que s'empipa perquè un cotxe l'ha obligat a apartar-se. Home senyora, si va pel mig del carrer, caminant a una velocitat reduida (pròpia de l'edat), no creu que el més lògic és que el cotxe pugui passar sense vostè dir: bdah! a la merda!?

Finalment, he tingut la gran sort de veure com un ocell deixava anar la seva 'substància defecada' a l'espatlla d'una senyora i aquesta li ha contestat: Ocell de merda! No, si encara serà culpa seva que la senyora s'hagi posat a sota seu quan ell ha decidit obrir el forat negre. Si és que si no ens queixem no estem contents!

I ja a mode de conclusió (ho acabo de veure ara mentre buscava la foto de dalt) recordeu que avui Barrio Sésamo fa 40 anys. Sí aquells que sempre ens diuen: tu no veies Barrio Sésamo no? (llegir-ho en to de burla) Doncs no, ja no els feien gamarús! Jo era del Club Super 3 :)

Pan con pan bocadillo de mazapán!


Estic trista. Sí, estic trista perquè he sentit una cosa que no voldria haver sentit mai. Avui tornava a de treballar amb el bus i a la radio sonava música 'xumba xumba' i en mig de l'horrible melodia he sentit un ' aasigueñaa' (la interpretació vindria ser: BSO del Rei Lleó), he seguit escoltant, i he tingut una desagradable sorpresa quan he vist que allò era la música del Rei Lleó versió màquina!!
Una de les coses que odio més és que es facin barreges de coses completament oposades, que un 98% de les vegades tenen resultats horribles.
Aquesta cançó, si se li pot dir així, realment no sé si és de fa 10 anys o si és nova, però espero no sentira-la mai més. Potser ha sigut un intent d'agafar adeptes de la música màquina entre els més petits o un intent 'd'infantilitzar' els maquineros, el que sí és segur és que no han aconseguit una cosa ni l'altra. En canvi, si que han aconseguit que jo m'indignés.

En definitiva, cada cosa al seu moment i al seu lloc, oi que no ficaríeu mai en una mateixa habitació un ratolí i un gat? Doncs per favor, no fiqueu a la mateixa cançó música màquina i la magnífica BSO del Rei Lleó, que encara hi ha gent que tenim sentiments. He dicho.


I tu, com et dius?


El tema d'avui tard o d'hora havia de sortir, era inevitable parlar de tot l'exèrcit de noms curiosos i/o estúpids que els pares posen avui en dia als seus fills.

Quan una parella espera un fill, el gran dilema (a part de de si l'habitació serà blava o rosa) és el nom del fill/a. I crec que en alguns casos aquest nom es tria en un moment d'embriaguesa mental que li portarà greus repercussions el nen/a en qüestió. A continuació podeu veure les diferents maneres de triar el nom, algunes encertades, algunes no i d'altres directament per fotre una hòstia als pares.

1. El nom del pare, mare: Personalment ho trobo horrible, mai he entès perquè si el pare es diu Joan el fill també, oi que ja hi ha un Joan a la casa, no hi han més noms al món? Doncs no li posseu Joan senoyors, que ja estant a la panxa és un Joanet en potència!

2. Kevin, Brian, Kelly i sinònims: La meva experiència amb nens (que no és poca xD) em diu que un nen que tingui un nom d'aquest estil serà el xulillo del grup i el que portarà problemes. Aquests nens sovint tenen pares amb noms similars (Soraya, Erik, Jessy..) I claro como papa tiene un nombre shulo el nene tambien!

3. Jan, Marc, Bruna, Arnau, Paula..: Noms catalans, que no són els tradicionals, però tampoc els extranys. Els podriem definir com els catalans moderns. Són els més comuns ara per ara.
4. Joan, Maria, Josep, Jaume, Montse..: Aquests si que són els tradicionals. Són més comuns veure'ls en avis (o en tietes Maries xD), però encara hi ha pares que possen aquests noms. A mi no em desagraden, però els trobo massa 'antics'. El meu l'inclouria en aquest grup i per això no m'agrada, ja de petita semblava que cridessin a una iaia!

5. Ona, Iu, Otger, Lia: També típicament catalans, però aquests són els pocs comuns. Si haguéssim de definir els pares són mes 'hippies' que 'urbanites', amb excepcions clar. Són noms 'guais' que fan el nen especial i normalment tots els germans de la casa tenen noms de l'estil. Aquests són els meus preferits.

I ja per acabar, la perla de les perles:

6: Els noms que són iguals o molt semblants a un cognom: A veure, cal que un nen que de cognom es diu Grau Biel de nom li fiquin Biel, és necessari?? Que el nen s'ha de dir així tota la vida, no els hi fa pena? El màxim exemple d'aquest grup és un home del meu poble que es deia: Simón Simón Simón, amb dos ous si senyor!
top