Sin más


N'estic farta. Sí així de simple i contundent.

(Per entrar en situació..)
Ja fa uns dies que em vaig mirar els ' clicks' que tinc a l'habitació i vaig pensar: un dia els hi faras fotos molones. Els dies van anar passant i cada vegada en tenia més ganes, i a més a més cal sumar-hi que ahir em vaig comprar el click fotògraf que és genial.

Doncs bé, em vaig trobar que a cada persona a qui li explicava que faria aquests fotos (que us puc assegurar que hi ha gent que en fa de genials) em deia dues coses, o em deia que estava malament o que era una friki. Finalment, amb l'última persona que vaig parlar abans d'anar a dormir i a la qual li vaig explicar les meves 'intencions' em va contestar amb un: Quina enveja, jo també en vull fer! (Gràcies per ser la única que es va entusiasmar tant com jo).
Doncs bé per tot això és pel que n'estic farta. N'estic farta que més d'una persona em digui friki perque vesteixo de colors (de molts colors), n'estic farta que la gent em digui friki quan canto cançons infantils i n'estic farta que em diguin que sóc un friki per voler fer fotos de clicks.

Clar ja ho entenc, seria millor que en comptes de tirar fotos a uns clicks (genials) em tires fotos amb poca roba davant el mirall, llavors deixaria de ser una friki per ser una zorra, molt millor on vaig a parar.


8 comentaris:

Cris ha dit...

És que mira que s'ha de ser friki per dir friki a una persona que disfruta fent fotos, ja sigui a clicks, sigui al cel blau, sigui a mirades, o simplament sigui a grafitis de Manresa!!
Farta? Farta de no tenir por a no seguir la corrent? Farta de no tenir vergonya de cantar el primer que et passa pel cap?
Ja els agradaria estar farts d'aquestes coses als ho que pensen!!! Ja els agradaria estar farts de tenir una personalitat propia i definida!!

Tere ha dit...

Si és que mira que dir-me friki.. jajaj
Escolta, he descobert un nou graffiti a Manresa que segur que t'agradarà. Saps els dels monos? (els teus monos) doncs ara n'han fet un de molt semblant però amb persones. Crec que el carrer es diu Jaume I, pot ser? És allà on fa cantonada el Bar Mïami. Hi han pintat 3 persones també fent el mateix: ni sords, ni cecs, ni muts. La veritat és que el vaig trobar ben maco, llàstima que no portava la càmera jeje

Cris ha dit...

Demà m'hi passo sens falta!!! Que això s'ha de veure, i es que aquí a Manresa cada vegada s'ho curren més! Merci! He canviat la imatge, però hem continua encantant la foto!! Ens veiem!!

Cris ha dit...

Demà al mati m'hi passo sens falta, que això s'ha de veure!! I es que aquí a Manresa cada vegada s'ho curren més!! Merci per la info!! He canviat la imatge, però la foto hem continua agradant molt!! Ens veiem!

Cris ha dit...

I es que s'ha de ser idiota per escriure el comentari dues vegades, però es que hem deia que no havia estat publicat, així que si els de Ikea poden, jo també (donde caben 2, caben 3 ... ( comentarios!!))

Schwà Serrano Valenzuela ha dit...

Saps què, Tere? Jo acostumo a ser freaky. M'agraden els llibres -i no les discoteques-, m'agrada el Yann Tiersen -i no el house-, m'agrada col·leccionar punts de llibres i postals de llocs -i no flayers- i tot això amb dinou anys. I saps què? A vegades encara em fa mal que quan em demanen quina carrera faig també els sembli freaky perquè és Filologia Catalana i perquè 'uf', em diuen. Però moltes d'altres vegades penso que ser diferent no és ser freaky i que jo faig el que vull amb la meva vida. I si a la gent els fa feliços creure que sóc una freaky, que ho facin. Al cap i a la fi l'únic que demostren és que tampoc estan contents amb les seves vides.

Tere ha dit...

Que gran Sara! M'has fet riure :D I això mateix, que pensin el que vulguin que jo seré feliç!

Anònim ha dit...

He publicat el comentari al apartat de dal, mira que s'ha de ser "friqui" ja ja ja.
Anims friquis i no canvieu mai!!!

Publica un comentari a l'entrada

top