Si cuela cuela i sinó me la pela


Divendres anava al bus, aquesta vegada amb un conductor diferent del de cada dia i com és natural, una nena li va demanar com es deia.

- No te lo digo porque nunca me creen y claro..
- Que sii, que yo te creo, de verdad
- Mira, me llamo Kevin Costner de Jesús
- Si hombre como te vas a llamar así!
- Ves, no me crees. Kevin Costner por mi padre i de Jesús por mi abuelo

A tot això clar jo no em podia aguantar el riure, i a sobre la nena em demanava si era veritat.

Bé, després d'aquesta 'trola' vaig pensar que quan érem petits sempre ens enganyaven sense gaire esforç. Un clar exemple és quan ens tapàvem la cara i ja ens creiem invisibles! Clar que els 'adults' hi ajudàven fent veure que no et veien i així et creies la persona més llesta del món i amb el millor amagatall, pobres il·lusos.

Un altre tema, que més que enganyar-me era el 'recurso fácil' era quan li deia a me mare: mamaa! em fan mal les cames, i em deia: això és que creixes. I ara penso: I un merda! Que amb el mal que em feien hauria de fer 1,80 i m'he quedat pel camí i bastant lluny per cert.

I és que què és més divertit que enganyar un nen i que es cregui el que li dius, alguna vegada ens hem de sentir poderosos no?
Va, a dormir i mireu a sota el llit que no hi hagi cap monstre!

1 comentaris:

Gubi ha dit...

A mi em deien que quan tenia el sanglot era que creixia.

I una merda també! Que jo sàpiga no soc cap mena de Pau Gasol en potència, tampok, però potser si k si tens sanglot creixes mes que no pas si et fan mal les cames...

Jo soc més alta k tu, 1'20era!

Publica un comentari a l'entrada

top