Semblava feina fàcil agafar els dos trens que havia d'agafar i ser amb la hora adequada a Manresa per anar a treballar, però just aquell dia els astres deurien estar en contra meva i vaig ser la dona més gafe del món.
Tot va començar a l'estació de Sant Vicenç quan vaig comprar el bitllet corrents, perquè per variar agafava el tren justa de temps, pujo al tren i quan acabava d'arrencar penso: merda que no he picat el tiquet! Que dius és de ser inútiles! Penso, bueno a la Renfe de Martorell potser està oberta com moltes vegades pels que arriben. 40 minuts més tard arribo a Martorell i barres tancades, au fote't. Sabeu quina gràcia fa haver pagat el tiquet però com que no el vaig picar no servia de res. Total que jo, la responsabilitat amb persona, una tia que mai és cola.. doncs si em vaig haver de colar, mentre un home molt graciós ell em va dir: tranquil·la tothom ho fa!
Al cap de 3 min arribo a l'estació dels FGC per agafar el tren en direcció Manresa, i jo ara si disposada a pagar em dirigeixo a la màquina hi poso un bitllet de 20 euros i aquí l'altre aventura. Sempre m'he preguntat perquè per pagar amb un bitllet a una màquina has de jugar a edevinar per quin coi de banda ho vol, la qüestió és que les vaig provar totes 4 per totes me'l rebutjava.. que és que potser no era prou bonic el meu bitllet o què? Total que jo tota despesperada pensant que se m'escaparia al tren vai al bar a demanar canvi i em responen: Lo siento estoy esperando a que me traigan. Manda huevos òstia!
 |
| Com pagar amb un bitllet de 20 i no morir en l'intent |
Encara més desesperada torno a la zona de màquines (sembla que estigui dins un vaixell ara mateix) esperant que alguna amble persona tingués canvi però res de res, definitivament no era el meu dia de sort. A més a les persones que li demanava em miraven com si els hi estigues demanant droga, tiooo que t'estic demanant canvi perl bitllet no maria tros de ruc!
Total que per segon cop en poques hores.. que vaig haver de fer? Colar-me obviament, si volia arribar a temps per anar a treballar.
Ja al tren vaig pensar.. bueno ara quan arribis a Manresa què fotras perquè allà si que està tancat si no tens bitllet.. a veure si et trobes la revisora simpàtica i li expliques el teu problema! Arribo a l'estació de Manresa (alta) i em trobo un home més aviat sec li explico el problema i em diu: ah molt bé.. però com has passat a Martorell doncs? Bueno.. m'he col·lat, és que sinó se m'escapava el tren!
Ja.. que sapiga que això no es pot fer que és una multa de 40 euros i ara serà de 50, però bé et treuré el tiquet i que no es torni a repetir.
Finalment amb el bitllet que em va comprar el revisor vaig poder passar com a qual delinqüent que mira d'anar de gratis per la vida!
Pobre gafe de mi.. resum de la història.
1. Vaig pagar un bitllet de 4 euros aproximadament que finalment no vaig fer servir
2. Viatgeu sempre amb monedes
3. Quan descobriu per quina banda es posen els bitllets a les màquines m'ho expliqueu, òsties.
4. Només hagués faltat pagar una multa de 40 euros, a robar carteras!!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada