Patataaaa!

Després de dues setmanes canviant hores, avui em tocava anar al dentista, per sort només una higiene. Jo, que sóc molt observadora i com que tampoc tenia res a fer mentre em 'netejaven' les dents doncs he començat a pensar en la situació d'anar al dentista, que sembla que no però té el seu suquillo.

Tot comença a la sala d'espera on entres amb un hola tímid, pensant: aquests són els altres que van a patir. T'assentes i és quan sents el zzzzzz de dins una sala i penses: aaaai! Ja a dins el box també és tot molt graciós (així per dir-ho d'alguna manera), la cadira amb tots els seus aparells, el dentista/higienista i tu, comença l'espectacle.
Una higiene tampoc és gaire espectacular i tampoc és el mal que et fan (bueno si tens 4 capes de sarro potser si que te'n farien, però no és el cas). A mi el que em molesta soberanament és la saliva, que se't va acumulant i no et pots empasar.
Només començar la higienista m'ha col·locat aquell tub que en teoria serveix per aspirar la saliva, bé doncs, deu haver aspirat la seva perquè la meva rai no, ja que se m'ha anat acumulant fins que m'ha caigut per fora.. (eecs jaja). Arribats aquest punt he pensat ala que le den i he anat empassat jo, així com bonament podia i sense moure gaire la llengua clar.
Una altra situació que em fa ràbia, és quan et parlen i tu en teoria has de respondre.. és per dir-li: perdona, si em treus els dits de la boca potser et puc contestar :)
Oh! i la palma d'or se l'endú l'anestèsia! Avui no ha sigut el cas, però quan t'arrenquen un queixal o et posen un empast i et queda mitja boca adormida és genial.. De fet, si jo no tingués res a fer, crec que m'assentaria en un banc fora del dentista a riure de la cara de la gent quan surt, i parlar ja és la ostia! Sempre podeu fer com em feia el meu germà, que quan sortia amb la boca mig adormida només em deia coses perquè em fiqués a riure i em pogués dir: haha! boca tortaaa!

Per cert, ja tinc les dents ben fines i netes :)