Sí, els fisioterapeutes som coneguts majoritàriament per fer massatges, però no només fem això, els massatges només és una part de la nostra feina.
Quan et vé un noi o noia que s'ha trencat el lligament creuat del genoll, cada dia és un pas més, cada sessió mirem quan dits queden per tocar el cul ' va que només queden 4 dits', i el dia que el taló toca el cul.. quin gran dia! Mentrestant entremig hi han hagut dies de: 'Això no avança' ' quan podré tornar a jugar?'
De vegades et vé un senyor que un bon dia li va caure un pot de llet al super i encara no sap perquè, està 'desconectat' i dia rere dia, aquella mà i aquell braç es tornen a conectar, amb esforç i amb moltes hores de feina. És en aquests casos sobretot quan ens em donem compte de la sort que tenim en poder agafar un llapis, en poder cordar-te els botons, en poder parlar bé.. i en no deixar de fer-ho mai.
Un dia vé una senyora que es diu com tu, que li fa mal l'esquena i aprofita a que li fas un massatge per explicar-te mitja vida, per desfogar-se i per emocionar-se quan parla del seu fill. I tu mentrestant l'escoltes, li expliques coses teves també, i al final de la sessió penso qui ha ajudat més a qui? I és que diuen que els fisios també som psicòlegs, però crec que seria injust no dir que els pacients també ho són. No m'equivoco quan dic: Els pacients són la meva medicina.
Els nens.. els nens és una part difícil, divertida i tendre a la vegada. Els nens són innocents i t'expliquen amb tota normalitat, que el metge els hi està a punt de donar l'alta, que espera que allò que ha tingut no ho torni a tenir de gran i a tu se't trenca el cor. De mentres el disfrutes dos dies a la setmana, intentant disimular que tu t'ho passes millor que ell llançant pilotes.
Són molts dies, moltes hores, molts moments i cada pacient és especial.
Per últim m'agradaria compartir un video que crec que ho diu tot:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada