És el temps que he passat amb tu el que et fa especial

Manresa, 22 de juliol de 2015

D'aquí dos mesos farà set anys que vas morir, apagan-te com una espelmeta al costat de la mama, n'estic convençuda que vas esperar expressament que us quedéssiu soles per apagar-te definitivament al costat de la teva papallona.

Gràcies iaia, gràcies per cuidar de la mama quan te la van portar de ben petita, sense esperar res a canvi i gràcies per estimar-nos amb tot el teu cor a mi i el Jordi, sense ser el teus néts.

Tot i que fa ja forces anys que ja no hi ets últimament t'estic trobant a faltar, m'agradaria molt poder-te abraçar i anar a fer un "Cuculat i un Frufu" amb tu. 

Les muntanyes de Montserrat sempre m'han recordat i em recordaran a tu. Saps? Al pis on estic ara les veig cada dia des de la cuina, segur que t'agradarien molt. Moltes vegades em quedo mirant allà pal plantada la seva silueta i recordo com sempre que et veniem a veure a la residència les anàvem a veure amb la cadira de rodes, allà entre aquells dos arbres que semblava que estiguessin ficats expressament per emmarcar Montserrat.

Són aquestes petites coses les que trobo a faltar. Tot i que ja quan eres a la residència l'Alzheimer et va fer anar perdent facultats, a mi m'agradava venir i parlar amb tu mentre anàvem a passejar amb el Pascual.

Com sempre es diu, és amb el temps que te n'adones del que has perdut i crec que mentre vas viure no vaig valorar prou com d'especial erets. M'hagués agradat poder compartir més anys i més moments amb tu, sobretot mentre estàveu bé amb l'avi Segimon al pis de Manresa.

Recordar-te m'emociona i els ulls sem fiquen vidriosos com quan l'altre dia una amiga em va recordar l'altre escrit que vaig fer parlant de tu i em vaig ficar a plorar. I ara òbviament també estic emocionada però em venia de gust parlar de tu, de la meva iaia Maria.

PD: A la tardor tinc pensat fer-me un tatuatge on hi seràs molt present, ja te l'ensenyaré que segur que t'agradarà molt.

T'estimo

Teresa