Sense tu jo no sóc ningú


Tinc un ídol, sí, i es diu Jordi. Sempre he sentit dir que el germà gran normalment és un referent, però el meu és més que això, el meu ho es tot, sense exageracions.

Només amb ell puc anar per Manresa i criticar la gent que té el cap gros, i a la setmana següent anar a Donosti i assentats en un banc criticar als orelluts (perquè vam arribar a la conclusió que allà no tenen cap grossos).
Només amb ell quan era petita podia assentar-me a la seva falda i que em cantés Bona nit dels Pets.
Només amb ell (ja de grandets) puc anar al Caprabo amb me mare i amagar-nos com si fóssim dos nens petits.
Només amb ell puc plorar de riure al cine i que el del costat es pensi que és de pena.

Perquè si, perque ell és especial i punt, perquè sense ell jo no seria la mateixa.


Qualsevol reclamació que tingueu perque l'actualització hagi sigut nyonyes no cal que la digueu, ja que igualment me la passaré per un lloc que sé jo :)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

top