El món anem arreglant a glops de cafè amb llet



Al matí anava cap a la biblioteca (1r dia d'estudi 'en serio') i he passat per davant d'un garaig (sí, garaig) on venien planter per l'hort. M'ha vingut una oloreta/pudoreta al nas que m'ha recordat molt a l'olor/pudor que fa el Corsa (cotxe vell que fa servir el papa) quan el meu pare ve de l'hort, malaeixo el dia que porta cebes per això!
I com que tampoc tenia res millor a fer he començat a pensar en olors familiars, com la de casa dels meus cosins, que només baixar del cotxe ja sents la pudor de vaca (és el que té tenir vaques, però els iogurts són molt bons!).
O la 'olor' que fa la boca del meu gos quan fa un gran badall. El malparit no sé com s'ho fa, però sempre que l'agafo fa un gran badall a la meva cara, i clar m'inunda la pudor a peix podrit (el dia que menji peix no vull saber a què li farà pudor la boca).

I ara direu, òstia nena, tu estàs envoltada de coses pudents o què? No no, això dieu-li al Senyor Roca, que la seva vida si que és trista.
M'encanta quan a futbol no saps de qui és la samarreta i dius: Oh! és teva, que aquesta no és la meva olor. De fet, trobo molt curiós que s'identifiquin les persones per les olors ( de vegades també és asquerós per això).

I bé fins aquí el meu debat intern sobre les olors, pudors i d'altres 'quehaseres'.

PD: Em tornen boja les olors fortes (véase gasolina, pintura i retoladors Edding).

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

top