Amb les 2000 visites al caure compleixo el que vaig dir ahir i actualitzo (pero mira que es buena persooona). El més lògic seria que amb tota l'exposició de temes que vaig fer parlés d'un d'ells no? Pues va ser que que no.
Des de que tinc ús de raó recordo el meu padrí ajudant al capellà fent missa, i després de dos anys d'estudiar, aquest 2010 el senyor es fa diaca (el que vindria a ser per sota del capellà), vaia que toca anar a missa.
Personalment a part del que serien els casaments, enterraments, batejos.. jo només vaig un cop a l'any a missa i és a la Missa del Gall (i aquest any passat ni això vaig fer jiji). Doncs bé aquest anys hi hauré d'anar tres vegades extres!! Avui ha sigut la primera, que relativament acceptable de 1 hora, amb el senyor bisbe eh! M'espera Igualada que serà per l'estil, però llavors a l'octubre-novembre hi ha la traca final, una missa de 3 hores si senyor, amb dos cullons!
Bé, com podeu esperar tota l'hora de la missa no he estat escoltant el bisbe, que per cert, no sé d'on era però ho feia prou bé. I he començat a mirar la gent i les seves 'costums'.
Jo estava assentada al tercer banc i al davant i tenia tres iaies que així casualment són les que han passat a buscar els diners. Aquest 'personatge' de la dona que recull diners, sempre m'ha fet gràcia, perquè passen amb subtilesa oferint la panera, però si no els hi deixes res, et maten amb la mirada, literalment.
Un altre tema que em fa gràcia són els cants. Vaia, que crec que els cantants frustrats, alliberen la seva impotència a missa. Mare de deu, quines veus, quins aguts, quin tot! Em fa gràcia perquè les cançons son com un concert. El bisbe anava cantant i la gent el seguia, talment com si fos el seu cantant preferit. La majoria de cançons sonaven fluixet, com que la gent li feia vergonya, però alerta! Faltava la gran estrella, el que podriem dir el single de la missa: Sant és el senyor!! Mare de déu ( i mai millor dit) com cantaven Hossanaaaa a dalt del ceeeel, ahí a grito pelaao!
També m'he anat fixant que al principi la gent respon (allò que tothom sap què ha de dir, però jo mai) amb tranquil·litat, de bona fe, però a mida que va passant l'estona i vas agafant fred (avui a uns 7 graus hi estàvem segur!) la gent ja contesta més borde, fins i tot l'home del meu darrere m'ha espantat amb l'últim amén, mireu què us dic!
La gent (basicament les iaies) es pensen que a missa no roben, perquè nostru senyor ens ho vigilia tot, i clar, van a combregar i deixen el bolso al banc. Ai pobres dones que no malpensen dels 'rampinyaires' que hi poden arribar a haver en una missa. Senyores! que no agafen els diners de les plates perquè són a davant de tot, que sinó ni això deixarien.
I ja per acabar diré la frase que m'agrada més de tota la missa: Germans, aneu-vos-en en pau!
Des de que tinc ús de raó recordo el meu padrí ajudant al capellà fent missa, i després de dos anys d'estudiar, aquest 2010 el senyor es fa diaca (el que vindria a ser per sota del capellà), vaia que toca anar a missa.
Personalment a part del que serien els casaments, enterraments, batejos.. jo només vaig un cop a l'any a missa i és a la Missa del Gall (i aquest any passat ni això vaig fer jiji). Doncs bé aquest anys hi hauré d'anar tres vegades extres!! Avui ha sigut la primera, que relativament acceptable de 1 hora, amb el senyor bisbe eh! M'espera Igualada que serà per l'estil, però llavors a l'octubre-novembre hi ha la traca final, una missa de 3 hores si senyor, amb dos cullons!
Bé, com podeu esperar tota l'hora de la missa no he estat escoltant el bisbe, que per cert, no sé d'on era però ho feia prou bé. I he començat a mirar la gent i les seves 'costums'.
Jo estava assentada al tercer banc i al davant i tenia tres iaies que així casualment són les que han passat a buscar els diners. Aquest 'personatge' de la dona que recull diners, sempre m'ha fet gràcia, perquè passen amb subtilesa oferint la panera, però si no els hi deixes res, et maten amb la mirada, literalment.
Un altre tema que em fa gràcia són els cants. Vaia, que crec que els cantants frustrats, alliberen la seva impotència a missa. Mare de deu, quines veus, quins aguts, quin tot! Em fa gràcia perquè les cançons son com un concert. El bisbe anava cantant i la gent el seguia, talment com si fos el seu cantant preferit. La majoria de cançons sonaven fluixet, com que la gent li feia vergonya, però alerta! Faltava la gran estrella, el que podriem dir el single de la missa: Sant és el senyor!! Mare de déu ( i mai millor dit) com cantaven Hossanaaaa a dalt del ceeeel, ahí a grito pelaao!
També m'he anat fixant que al principi la gent respon (allò que tothom sap què ha de dir, però jo mai) amb tranquil·litat, de bona fe, però a mida que va passant l'estona i vas agafant fred (avui a uns 7 graus hi estàvem segur!) la gent ja contesta més borde, fins i tot l'home del meu darrere m'ha espantat amb l'últim amén, mireu què us dic!
La gent (basicament les iaies) es pensen que a missa no roben, perquè nostru senyor ens ho vigilia tot, i clar, van a combregar i deixen el bolso al banc. Ai pobres dones que no malpensen dels 'rampinyaires' que hi poden arribar a haver en una missa. Senyores! que no agafen els diners de les plates perquè són a davant de tot, que sinó ni això deixarien.
I ja per acabar diré la frase que m'agrada més de tota la missa: Germans, aneu-vos-en en pau!
2 comentaris:
Jajajaja molt bona entrada, m'ha fet molt riure... m'ha fet gracia el crit de HOSSANA A DAL DEL CEEEEEEL! Sembla que estiguis enterrant al BIN LADEN! Pero et juro que quan era petita, em pensava que deia Hossana, tal com ho has escrit, i no pas "OH SANT! A dalt del ceeeeel!"
A mi una cosa que em fa molta gràcia és quan tothom diu el pare nostre aixi de carrerilla, rapid i corren i mig xiuxiuejant, que sembla k li hagin e donar un premi al que l'acabi més aviat i se sent un soroll de k tothom sta dient koses diferents a lesglesia jajaja.
Per cert, un altre dels moments que em fa molta gràcia és quan sembla k el capella estigui jugant al joc de les cadiretes i et facin la broma aquella d'enretirate el banc.. t'imagines que alguna iaia trapella enretires tot un banc i una filera se n'anés al terra? jajaja
Em fa molta gràcia que et facin aixekar i seure mil vegades, per després deixarte una bona estona dret i el digui el mossen: podeu seure.
per cert... la missa de 3 hores... no deu ser pas en llati, no? perquè llavors ja seria la ostia... quina mandra de missa!
Publica un comentari a l'entrada