Hi ha dies que mereixen una entrada, el d'avui no n'estic segura, això ho decidiré quan hagi acabat d'escriure (o no).
El d'avui el podria resumir com un dia extrany, divertit, feliç.. vaia una barreja de sentiments, que ha donat un bon resultat.
Tot ha començat a les a les 8:00 del matí quan he tingut la meva primera discusió amb el despertador (que l'he guanyat), de fet he guanyat tres combats i m'he aixecat a les 8:45. Doncs bé, quan com tota persona adulta ja havia esmorzat, fet el tallat i tot plegat.. em truca la jefa: ' Teresa, han canviat les coses, vine a les 11'..Pensament Teresa: fafbajsbdjcmdzfcbzdfcf bueno, aprofitaré l'estona. Després d'anar a correus i veure el substitut incompetent que hi haurà 15 dies, he fet 4 coses més i au a treballar.
Al matí no ha sigut excessivament dur, però parlar casi 1 hora amb una iaia sobre la mort doncs què voleu que us digui, m'ha cansat mentalment!
"A mi la mort no m'espanta pas, total morirem tots. Clar que això de tenir les cendres a casa no no, millor llençarles. A més, la mort també té la seva part feliç, perquè saps que un moment o altre ens tornarem a trobar tots" I jo com a bona noia anar-li donant tema de conversa.. ai si algú ens sentia!
Quan ja marxava a dinar veig que la companya surt d'una sala que la tancava molt bé i em mira amb una cara i em diu: 'Que aquest home no porta roba interiooor! I no em fa gràcia eh' (De la que m'he escapat senyors!)
Després de fer una 'parada' per dinar i reposar el tems just i insuficient torno al centre i només fer la cantonada em trobo una pacient que havia vingut 1/4 d'hora abans allà esperant-me. Total, que l'obro i em diu: ai, així vestida no et coneixia! I jo pensant: tant canvio vestida de blanc? (ara sembla que vagi vestida de núvia ee).
Quan ja feia l'últim pacient a mig tractament em diu:
- Perdona, quanta estona més em faràs?
- Doncs, fins a les 7 i 5
- I quan falta?
- 20 minuts (i jo pensant: què coi li passa?)
- Que puc anar al lavabo o m'he d'aguantar?
- I tant que si només faltaria! (Pensament meu: jajajajajaj que mono).
I ja a les últimes hores del dia no sabria si ben bé estar agraïda de la simpatia de la gent, d'estar emprenyada per semblar que se n'enfotessin o que pensar!
Estava en un pas de vianants menjant un kebab (si, amb tota la gula), i un home desconegut em diu: tenim gana ee :) I jo: sisi.. I doncs?? què he de pensar? Aquest home a travessat en direcció oposada a la meva i probablement no el veuré mai més, però coi m'ha deixat sorpresa.
Al arribar a casa tota morta m'he emocionat i dic va aniré a correr! A veure, crec que la gent es veu si està vestida d'esport no? Crec que també es nota si estan fent abdominals no? Doncs perquè coi passa una veïna per l'entrada de casa i em diu: que t'has quedat tancada? nono, merci. Però et trobes bé oi?
A veure, que si, que ha volgut ser amable.. però crec que si veu una persona que està intentant disminuir la distància entre pit i genolls això vol dir que està fent abdominals!
Val, el meu dia no ha sigut prou important com per destacar res en majúscules, però sobreviure a llevar-me més d'hora per res, a parlar de la mort i no morir en l'intent, a ser el més educada/hipòcrita possible i tot i així acabar amb un somriure el dia.. coi que almenys un aplaudiment no?
Amén.
El d'avui el podria resumir com un dia extrany, divertit, feliç.. vaia una barreja de sentiments, que ha donat un bon resultat.
Tot ha començat a les a les 8:00 del matí quan he tingut la meva primera discusió amb el despertador (que l'he guanyat), de fet he guanyat tres combats i m'he aixecat a les 8:45. Doncs bé, quan com tota persona adulta ja havia esmorzat, fet el tallat i tot plegat.. em truca la jefa: ' Teresa, han canviat les coses, vine a les 11'..Pensament Teresa: fafbajsbdjcmdzfcbzdfcf bueno, aprofitaré l'estona. Després d'anar a correus i veure el substitut incompetent que hi haurà 15 dies, he fet 4 coses més i au a treballar.
Al matí no ha sigut excessivament dur, però parlar casi 1 hora amb una iaia sobre la mort doncs què voleu que us digui, m'ha cansat mentalment!
"A mi la mort no m'espanta pas, total morirem tots. Clar que això de tenir les cendres a casa no no, millor llençarles. A més, la mort també té la seva part feliç, perquè saps que un moment o altre ens tornarem a trobar tots" I jo com a bona noia anar-li donant tema de conversa.. ai si algú ens sentia!
Quan ja marxava a dinar veig que la companya surt d'una sala que la tancava molt bé i em mira amb una cara i em diu: 'Que aquest home no porta roba interiooor! I no em fa gràcia eh' (De la que m'he escapat senyors!)
Després de fer una 'parada' per dinar i reposar el tems just i insuficient torno al centre i només fer la cantonada em trobo una pacient que havia vingut 1/4 d'hora abans allà esperant-me. Total, que l'obro i em diu: ai, així vestida no et coneixia! I jo pensant: tant canvio vestida de blanc? (ara sembla que vagi vestida de núvia ee).
Quan ja feia l'últim pacient a mig tractament em diu:
- Perdona, quanta estona més em faràs?
- Doncs, fins a les 7 i 5
- I quan falta?
- 20 minuts (i jo pensant: què coi li passa?)
- Que puc anar al lavabo o m'he d'aguantar?
- I tant que si només faltaria! (Pensament meu: jajajajajaj que mono).
I ja a les últimes hores del dia no sabria si ben bé estar agraïda de la simpatia de la gent, d'estar emprenyada per semblar que se n'enfotessin o que pensar!
Estava en un pas de vianants menjant un kebab (si, amb tota la gula), i un home desconegut em diu: tenim gana ee :) I jo: sisi.. I doncs?? què he de pensar? Aquest home a travessat en direcció oposada a la meva i probablement no el veuré mai més, però coi m'ha deixat sorpresa.
Al arribar a casa tota morta m'he emocionat i dic va aniré a correr! A veure, crec que la gent es veu si està vestida d'esport no? Crec que també es nota si estan fent abdominals no? Doncs perquè coi passa una veïna per l'entrada de casa i em diu: que t'has quedat tancada? nono, merci. Però et trobes bé oi?
A veure, que si, que ha volgut ser amable.. però crec que si veu una persona que està intentant disminuir la distància entre pit i genolls això vol dir que està fent abdominals!
Val, el meu dia no ha sigut prou important com per destacar res en majúscules, però sobreviure a llevar-me més d'hora per res, a parlar de la mort i no morir en l'intent, a ser el més educada/hipòcrita possible i tot i així acabar amb un somriure el dia.. coi que almenys un aplaudiment no?
Amén.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada