Hi ha gent que quan la van fer els hi va faltar l'última fornada que es diu, és així i ho hem d'acceptar. De vegades inclús, nosaltres mateixos podem tenir un lapsus i semblar d'aquestes persones, però es diferencia força bé qui té un lapsus i qui és així.
Un exemple clar el tenim en una pacient que vaig tenir dilluns. La tenia a les 8 i només en veure el nom vaig pensar: ai mare.
Quan arriben al centre els pacients han d'omplir un full amb les seves dades personals i quan vaig veure que li demanava el carrer, el número i tot a se mare.. vaig pensar, i tu tens 17 anys? Tot seguit ho va acabar d'omplir la mare, i llavors vaig entendre d'on venia la filla. En un lloc hi fica: tel. feina i quina va ser la resposta? Perruquera, ole tu!
Clar, quan vaig veure que al telèfon fix m'hi havien posat 9338.. me'n vaig voler assegurar que l'haguessin posat bé, aquesta vegada per sort si.
Al entrar a la sala encara més hi millor, una de les preguntes és si tenen alguna patologia/malaltia. Doncs bé, em diuen no no tot bé. Segueixo preguntant, i em diuen bueno tinc ansietat, TDH, la malaltia de la purpura.. i jo pensant: joder sort n'hi ha que no tenies res..
Ja fent el massatge m'explicaven que la noia en qüestió té molta por a les agulles i que fins i tot es desmaia i té convulsions. I si a tot això li sumava que pràcticament no la podia apretar perquè ja li feia mal, que eren les 8 del vespre i estava practicament sola al centre... aaai! Però bé en el fons m'ho passava bé i reia de la situació.
També em va fer gràcia quan la mare es va voler fer la intel·lectual, i mentre jo feia el massatge ella llegia un llibre, que no vaig poder arribar a veure el títol, però per la tapa feia tota la pinta a llibre de nena de 15 anys que regalen a la Super Pop, genial.
Amb això de tractar amb la gent et trobes amb moltes situacions d'aquestes estúpides, o més aviat amb situacions per anar al otorrino.
Un dia va arribar el pacient que tenia a les 4 i li dic:
- Ets l'antonio? (el pacient era nou i encara no el coneixia)
- A no ho sé, no em van dir amb qui em tocava quan vaig trucar.
- No no, que si tu ets l'Antonio?
- A si si sóc jo!
Clar que aquest mateix pacient quan li feia el massatge i li vaig dir, aquí ho tens carregat eh, em va contestar amb un: ah! però que tu això ho pots veure? (amb cert rintintin) No mira, si et sembla aquí el que fem és arreglar aixetes, no et fot!
En el fons anar a treballar és fer de psicòleg, treballar la paciència, anar al gimnàs.. si és que és un chollo oiga!
Un exemple clar el tenim en una pacient que vaig tenir dilluns. La tenia a les 8 i només en veure el nom vaig pensar: ai mare.
Quan arriben al centre els pacients han d'omplir un full amb les seves dades personals i quan vaig veure que li demanava el carrer, el número i tot a se mare.. vaig pensar, i tu tens 17 anys? Tot seguit ho va acabar d'omplir la mare, i llavors vaig entendre d'on venia la filla. En un lloc hi fica: tel. feina i quina va ser la resposta? Perruquera, ole tu!
Clar, quan vaig veure que al telèfon fix m'hi havien posat 9338.. me'n vaig voler assegurar que l'haguessin posat bé, aquesta vegada per sort si.
Al entrar a la sala encara més hi millor, una de les preguntes és si tenen alguna patologia/malaltia. Doncs bé, em diuen no no tot bé. Segueixo preguntant, i em diuen bueno tinc ansietat, TDH, la malaltia de la purpura.. i jo pensant: joder sort n'hi ha que no tenies res..
Ja fent el massatge m'explicaven que la noia en qüestió té molta por a les agulles i que fins i tot es desmaia i té convulsions. I si a tot això li sumava que pràcticament no la podia apretar perquè ja li feia mal, que eren les 8 del vespre i estava practicament sola al centre... aaai! Però bé en el fons m'ho passava bé i reia de la situació.
També em va fer gràcia quan la mare es va voler fer la intel·lectual, i mentre jo feia el massatge ella llegia un llibre, que no vaig poder arribar a veure el títol, però per la tapa feia tota la pinta a llibre de nena de 15 anys que regalen a la Super Pop, genial.
Amb això de tractar amb la gent et trobes amb moltes situacions d'aquestes estúpides, o més aviat amb situacions per anar al otorrino.
Un dia va arribar el pacient que tenia a les 4 i li dic:
- Ets l'antonio? (el pacient era nou i encara no el coneixia)
- A no ho sé, no em van dir amb qui em tocava quan vaig trucar.
- No no, que si tu ets l'Antonio?
- A si si sóc jo!
Clar que aquest mateix pacient quan li feia el massatge i li vaig dir, aquí ho tens carregat eh, em va contestar amb un: ah! però que tu això ho pots veure? (amb cert rintintin) No mira, si et sembla aquí el que fem és arreglar aixetes, no et fot!
En el fons anar a treballar és fer de psicòleg, treballar la paciència, anar al gimnàs.. si és que és un chollo oiga!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada