Diumenge em va caducar el DNI, per tant tocava renovarme'l, cosa que me n'alegro molt perquè una amb 5 anys canvia molt i clar la foto era la mateixa.
Alhora d'anar a renovar-lo si demanes hora és 'ràpid' però clar tenint en compte que ara donen hores per finals d'octubre.. tampoc era plan d'anar 1 mes amb el DNi caducat, així que el meu germà i jo vam decidir anar a perdre un mati.
A les 9:03 vam treure el número, ell el 19 i jo el 20. Evidentment anaven per l'1 i vam pensar home tampoc es tant, malditos ilusos!
A les 9,30 vam fer la primera sortida, un tallat de 15 min (així per si un cas la cosa anés ràpid..), doncs res tornem i anàven pel 6, paciència. I clar entremig de la gent que teniem número, es 'colava', la gent que tenia hora.. resultat, que del 6 al 7 van passar 25 min!
I va ser llavors quan es va produir un moment d'incertesa, emoció i alegria! I és que de cop i volta, li toca al 7 (la dona es va entrebancar de l'emoció i tot), i en dos minuts ja marcava el 10 (noia que també es va tornar a entrebancar), quin goig quina alegria! Ja creiem que per fi haviem agafat el ritme.. si.. els ous!
A tot això clar, teniem al costat la típica iaia (número 12) que deu tenir molta pressa i no es para de queixar (fins i tot va anar al policia de l'entrada!). Ja li vaig dir al meu germà: Jordi, que sigui la última vegada que t'assentes al costat d'una iaia!.
Bé seguim, anem pel 10.. en aquest moment (va coincidir en l'hora d'esmorzar deduim..) ja va ser la mort.. eren les 11 i anaven pel 13.. jo ja em veia dinant allà i anant directe a treballar! Aquí vam fer la segona sortida, aquesta a menjar perquè clar ja tocava.
Feiem apostes, jo deia que quan tornessim estarien al 15, el Jordi deia que al 14, ja veieu que erem molt optimistes. I sorpresa! quan vam tornar ja estaven al 16 (11:25). Ens esperem 10 min i un altra vegada l'apocalipsi! Li toca al 17, ningú es mou, el 18, ningú es mou i meeeeec 19: jordii et toca! I encara no estava a la porta que: meeec el 20! oleee olee! Per mi que la dona li va quedar el dit apretat..
Oh quin gran goig quina glòoooria quan em toca el meu tooorn! Aix, les 11.40 i per fi estavem assentats a la taula 6 fent el meu DNI i passaport i DNI del meu germà, sort que tot encara va anar prou bé i a les 11.55 sortiem de la Policia.
Coses a destacar:
- La gent quan la truquen pel mòbil diuen que són a la policia. Què passa que és cutre dir que t'estàs renovant el DNI i mola més fer veure que t'han detingut? Inútil.
- El DNI val 10,10 euros i el Passaport 20,20. Sembla que se t'encardin a la cara amb aquests números tant arrodonits. Lladres!
- Alhora de deixar la 'ditada', primer el dret tot correcte i seguidament l'esquerre (sense netejar el vidre on he deixat la primera ditada). Una petita apreciació de persona inculta: Voleu dir que si mai em detenent (que espero que no) ja tindran clara la meva ditada amb tanta barreja de línies? Eh, però culpa de la funcionaria eh, tota seva!
I dit això.. fins d'aquí a 5 anys!
Alhora d'anar a renovar-lo si demanes hora és 'ràpid' però clar tenint en compte que ara donen hores per finals d'octubre.. tampoc era plan d'anar 1 mes amb el DNi caducat, així que el meu germà i jo vam decidir anar a perdre un mati.
A les 9:03 vam treure el número, ell el 19 i jo el 20. Evidentment anaven per l'1 i vam pensar home tampoc es tant, malditos ilusos!
A les 9,30 vam fer la primera sortida, un tallat de 15 min (així per si un cas la cosa anés ràpid..), doncs res tornem i anàven pel 6, paciència. I clar entremig de la gent que teniem número, es 'colava', la gent que tenia hora.. resultat, que del 6 al 7 van passar 25 min!
I va ser llavors quan es va produir un moment d'incertesa, emoció i alegria! I és que de cop i volta, li toca al 7 (la dona es va entrebancar de l'emoció i tot), i en dos minuts ja marcava el 10 (noia que també es va tornar a entrebancar), quin goig quina alegria! Ja creiem que per fi haviem agafat el ritme.. si.. els ous!
A tot això clar, teniem al costat la típica iaia (número 12) que deu tenir molta pressa i no es para de queixar (fins i tot va anar al policia de l'entrada!). Ja li vaig dir al meu germà: Jordi, que sigui la última vegada que t'assentes al costat d'una iaia!.
Bé seguim, anem pel 10.. en aquest moment (va coincidir en l'hora d'esmorzar deduim..) ja va ser la mort.. eren les 11 i anaven pel 13.. jo ja em veia dinant allà i anant directe a treballar! Aquí vam fer la segona sortida, aquesta a menjar perquè clar ja tocava.
Feiem apostes, jo deia que quan tornessim estarien al 15, el Jordi deia que al 14, ja veieu que erem molt optimistes. I sorpresa! quan vam tornar ja estaven al 16 (11:25). Ens esperem 10 min i un altra vegada l'apocalipsi! Li toca al 17, ningú es mou, el 18, ningú es mou i meeeeec 19: jordii et toca! I encara no estava a la porta que: meeec el 20! oleee olee! Per mi que la dona li va quedar el dit apretat..
Oh quin gran goig quina glòoooria quan em toca el meu tooorn! Aix, les 11.40 i per fi estavem assentats a la taula 6 fent el meu DNI i passaport i DNI del meu germà, sort que tot encara va anar prou bé i a les 11.55 sortiem de la Policia.
Coses a destacar:
- La gent quan la truquen pel mòbil diuen que són a la policia. Què passa que és cutre dir que t'estàs renovant el DNI i mola més fer veure que t'han detingut? Inútil.
- El DNI val 10,10 euros i el Passaport 20,20. Sembla que se t'encardin a la cara amb aquests números tant arrodonits. Lladres!
- Alhora de deixar la 'ditada', primer el dret tot correcte i seguidament l'esquerre (sense netejar el vidre on he deixat la primera ditada). Una petita apreciació de persona inculta: Voleu dir que si mai em detenent (que espero que no) ja tindran clara la meva ditada amb tanta barreja de línies? Eh, però culpa de la funcionaria eh, tota seva!
I dit això.. fins d'aquí a 5 anys!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada