De petita no m'agradava menjar i mentre me mare em donava el dinar a la trona el meu pare i el meu germà des del darrere em feien 'ganyotes'. A la guarderia cada nen teniem un color (per la cadira, calaix..), el meu era el blau fort, però a mi m'agradava el blau fluix que tenia una altre nena..
A les gimcanes moltes vegades era de les últimes, i fer carreres de sacs no m'agradava.
A pàrvuls tenia un 'nòvio' a qui tot el dia li sortien mocs del nas, però es veu que això no m'importava, de fet va durar fins a tercer-quart de primària.
Quan feia P4 em van ensenyar a dibuixar el número 8 però jo trobava més fàcil fer-ho amb dues boletes, per culpa d'això em vaig passar més d'una hora del pati 'castigada' dibuixant 8.
Als 4 anys em van atropellar i de la setmana que vaig estar a l'hospital només recordo els regals que em portava tothom, no va estar pas malament. Com que era massa petita per portar crosses durant un temps vaig anar amb cotxet i al pati tots els nens em volien portar, segur que em sentia com una reina!
M'agradava fer terra fina i boles de fang que un cop passat un temps a l'amagatall es convertien practicament en boles de ferro. Casi mai jugava amb les nenes i quan començaven a barallar-se per qui era amiga de qui jo me n'anava a jugar a futbol (m'encantava quan em triaven abans que algun nen).
A segon em vaig aprendre les taules de mutiplicar gràcies a una cartolina groga, que era un tresor enorme. Mai em van ficar un molt bé amb moltes ratlles pèro jo anva fent. Les mates i la música mai se'm van donar del tot bé i a sisè vaig treure els primers suspensos (encara recordo quan amagava els examens de mates a la carpeta perquè les 'nenes' no veiessin el suspès).
Les classes amb l'Àngel eren les millors, no hi havia res com fer contruccions amb canyes i el millor es que s'aguantaven!
L'hort també va ser una gran assignatura, tot i que no recordo què vaig plantar. I mirar el baròmetre a les 9 del matí també tenia el seu punt d'emoció.
Ara tot ha canviat, però segueix igual.
A les gimcanes moltes vegades era de les últimes, i fer carreres de sacs no m'agradava.
A pàrvuls tenia un 'nòvio' a qui tot el dia li sortien mocs del nas, però es veu que això no m'importava, de fet va durar fins a tercer-quart de primària.
Quan feia P4 em van ensenyar a dibuixar el número 8 però jo trobava més fàcil fer-ho amb dues boletes, per culpa d'això em vaig passar més d'una hora del pati 'castigada' dibuixant 8.
Als 4 anys em van atropellar i de la setmana que vaig estar a l'hospital només recordo els regals que em portava tothom, no va estar pas malament. Com que era massa petita per portar crosses durant un temps vaig anar amb cotxet i al pati tots els nens em volien portar, segur que em sentia com una reina!
M'agradava fer terra fina i boles de fang que un cop passat un temps a l'amagatall es convertien practicament en boles de ferro. Casi mai jugava amb les nenes i quan començaven a barallar-se per qui era amiga de qui jo me n'anava a jugar a futbol (m'encantava quan em triaven abans que algun nen).
A segon em vaig aprendre les taules de mutiplicar gràcies a una cartolina groga, que era un tresor enorme. Mai em van ficar un molt bé amb moltes ratlles pèro jo anva fent. Les mates i la música mai se'm van donar del tot bé i a sisè vaig treure els primers suspensos (encara recordo quan amagava els examens de mates a la carpeta perquè les 'nenes' no veiessin el suspès).
Les classes amb l'Àngel eren les millors, no hi havia res com fer contruccions amb canyes i el millor es que s'aguantaven!
L'hort també va ser una gran assignatura, tot i que no recordo què vaig plantar. I mirar el baròmetre a les 9 del matí també tenia el seu punt d'emoció.
Ara tot ha canviat, però segueix igual.
1 comentaris:
Quina entrada més maca, em fa feliç haver compartit aquestes coses, encara que segur que jo era de les que em barallava per veure qui era amiga de qui. I el baròmetre era un pal!
àials
Publica un comentari a l'entrada