M'encantes


Quan vaig néixer ja tenies 10 anys, ja erets un petit homenet podriem dir. De petita sempre m'agafaves, em cuidaves..M'encantava posar-me les teves sabates i banyar-me amb tu. Amb els anys però encara hem anat a millor. Quan Els Pets van treue la cançó de bona nit m'assentava a la teva falda i me la cantaves ( i ja teniem uns anyets eh!).
Quan em demanaven qui era el meu ídol, jo sempre responia: el jordi! I és cert, sempre t'he seguit i sense voler sóc igual a tu, i m'agrada.
Sempre m'has ajudat amb tot, m'has obert portes i sempre hi has sigut quan t'he necessitat.
Tot i que ens portem 10 anys ( i mig) i que els dos ja tenim una edat, quan estic amb tu és una fiesshta! Sort que no ens veu ningú eh?
Quan poca gent m'entén, tu m'entens. Quan a ningú li fa gràcia, a nosaltres en en fa.

Sempre dic que jo em podria enfadar amb qualsevol persona, que em podria discutir amb tothom, però amb tu no ho podria soportar, perquè tu ets especial.
Fa estona que estic fent aquest text (borrant, escrivint, borrant, escrivint..) i cada vegada que recordo coses nostres, que les escric.. se m'escapa un somriure, i això vol dir més que tot el text sencer. Coincidim en la manera de vestir, i mira que és difícil perquè amb els colors que portem. També ens agrada la mateixa música, les mateixes aficions. I sempre que planejem coses, les planejem junts. I tot i que és demà només em queda dir, moltes felicitats :)

Jo sóc jo, però sense tu no sóc ningú.


1 comentaris:

Anònim ha dit...

des de sempre han importat els anys (i mig) que ens portem amb els germans
;)

Publica un comentari a l'entrada

top