A peu de carretera


Avui a les 8 del matí, estava esperant l'autobús que m'havia de passar a buscar per anar a treballar. Estava en una cantonada d'un carrer, ben tapadeta i amb una carpeta a la mà.. de veritat creieu que feia cara a puta? Doncs perquè coi 8 de cada 10 cotxes em miraven? Mai han vist una noia esperar a que la passin a buscar o què?
També he de dir que la majoria de conductors eren homes.. malpensats potser? No hi araaa! Més tard, quan ja feia uns 15 minuts que m'esperava (què voleu sempre vaig massa d'hora), em venia el sol de cara i tenia calor i quan m'anava a pujar les mànigues de la jaqueta he pensat: ui no, que encara provocaràs al personal.

La petita història del matí no té gaire més suc, i no va més enllà d'això. Clar que tot va començar ahir a les 2 de la nit quan anava a dormir i vaig recordar q avui m'havia de llevar a les 7.. encara sort que em vaig il·luminar i me'n vaig enrrecordar!

2 comentaris:

Gubi ha dit...

Ai amiga, t'ho has dit tot tu soleta eh!!!!!

Farem un grup al face, que es digui: "Jo també crec que la Teresa el dijous al matí estava a la cantonada per motius de feina"

Jajajajaja burilla! més que burilla!!

Burilla ha dit...

jajajjajjajjajaja q puta q ets eh gubi xDDD

Publica un comentari a l'entrada

top