Perdoneu, però algú ho havia de dir!

Ja fa dies que volia parlar d'aquest tema però mai trobava el moment, avui però com que m'he llevat estupenda crec que es el dia, així que agafeu-vos fort que comença l'espectacle!

Merda. Sí, merda això he dit, i ara no em sigueu escrupulosos o sinó que aixequi la mà el primer que no es mira la merda quan caga, va home va les coses pel seu nom, tots mirem la merda quan caguem acceptem-ho. De fet, és una cosa molt normal ja que hem de saber l'estat de la nostre fempta, clar que no dic que en fem un diari de la seva textura, però saber si anem bé o no si oi?

Clar que de vegades no cal mirar per saber com anem, perque amb un xof ja saps si allò és sòlid o més aviat líquid, vaia les cagarrines de les fines que en diuen. Jo crec que la merda (podeu dir fempta si us heu de sentir més còmodes), es podria dividir en 5 classes:

  • La normal, sòlida que quan cau fa xof! Amb aquesta has d'anar en compte de no mullar-te el cul, cosa que em fa soberanament fàstic.

  • La que és sòlida però no sé perquè cagues com les cabres, així en boletes.

  • La que té textura nocilla que li dic jo. És la que és força sòlida però ja comença a 'tovejar' per alguna banda.

  • La 'ja vaig molt fina però encara es podria salvar alguna cosa', aquesta és la que tot surt de cop, però no del tot.

  • I finalment tenim, això és pipi o caca? Aquesta és la que està totalment desintegrada i surt casia raig.

Faig el primer incís. Segurament amb aquesta explicació esteu pensant: serà guarra?? Home depèn de com t'ho miris, s'han d'agafar les coses de cara no? Doncs parlar de la merda alleuja molt, seria una bona teràpia de grup. No tingueu vergonya i seguiu llegint, va.

Que la merda era una cosa que no se'n parlava però tothom en la seva intimitat hi pensava me'n vaig donar compte quan un dia un/a de la meva familia (guardaré l'intimitat jiji) va entrar el menjador i va dir:

  • Tu Teresa no t'hi has fixat mai que caguem a capes? És que ara m'ho mirava i hi havien com capes, deu ser que es van formant a mida que el menjar arriba al recte no?

I ostia en aquell moment em vaig quedar molt sorpresa, però contenta que algú hagués volgut compartir amb mi una cosa tant íntima com és la merda.

Per últim, m'agradaria parlar del tema pudor, hi ha merda que fa pudor i d'altre no i tot depèn del que has menjat clar. Però un fenòmen que és indescriptible és quan estàs allà al tema, amb el cul a fora i la teva pròpia pudor t'invaiex, una pudor casi vomitiva (en casos extrems), i no et pots aixecar i marxar perquè estàs cagant!

Però clar, que podeu esperar d'algú que en una botiga que posava 'Cassola d'or' llegeix 'consolador'? Res, no n'espereu res, un simple consell.


Records al Roca, i que vagi de gust.

M'encanta

1. M'encanta l'espetec
2. M'encanta dormir 5 minuts més
3. M'encanta el taronja
4. M'encanta dutxar-me amb el gel de vainilla
5. M'encanten els petits detalls
6. M'encanta el nou anunci de Coca-cola
7. M'encanta anar descalça per casa
8. M'encanta fer el pallasso
9. M'encanta el futbol
10. M'encanta un bon massatge
11. M'encanten les llistes
12. M'encanta Polseres Vermelles (i qualsevol cosa relacionada amb l'Albert Espinosa)
13. M'encanta fer somriure a la gent
14. M'encanta Kenny G
15. M'encanta Donostia
16. M'encanta l'ironia
17. M'encanta poder encantar

Disset maneres per odiar

1. Odio que em tallin un badall
2. Odio que em tallin una mandra
3. Odio que m'imitin
4. Odio que em passin amb el braç pel davant quan estic menjant
5. Odio trobar pèls a la dutxa
6. Odio anar al lavabo i que m'hagin deixat sense paper
7. Odio que dubtin de mi quan tinc la raó
8. Odio la Paloma de la 'Ruleta de la Suerte'
9. Odio la pudor que fan certs pacients al anar al fisio
10. Odio anar a ala nevera amb il·lusió i trobar-me que ja s'ho han menjat
11.Odio que em neguin el que és evident
12. Odio que em diguin 'teresina'
13. Odio (odiava) tornar a casa amb pudor a fum
14. Odio anar a dormir i recordar que al matí he tret els llençols
15. Odio l'anunci de Nocilla (amb el David Bisbal clar!)
16. Odio dutxar-me amb aigua freda
17. Odio no poder odiar

La màgia d'una tarda


Són tres quarts de set i sona el primer petard d'avís que els Reis ja estan baixant de Sant Mateu. Al cap de cinc minuts sona el segon, i la barana ja està plena esperant l'arribada de Ses Magestats. I per fi el tercer, el petard que diu que els Reis ja estan a punt de veure's per la punta del pont.
Primer es veu el foc dels teiers i la música ja es comença a sentir, em noto que ja tinc la gallina de pell, com cada any.
Al meu costat hi tinc un nen, que descobreixo que es diu Josep, i li diu a la seva mare: mira mira mama el reis ja es veuen!! Les carroses van avançant i es paren al mig del pont perquè puguin fer el petit castell de focs i la cascada des de dalt al pont.. m'emociono.
El millor moment ja ha arribat, els teiers i el patge Faruk treuen el cap per la curva de la punta del poble, mentre se senten els tambors.
A dalt a la carrossa del patge Faruk i veig el millor patge de tots, em mira i em somriu. Ara si que he hagut de fer un esforç perquè no em caigués una llàgrima.
Veig passar Melcior, Gaspar i Baltasar en un moment i m'en vaig carrtera amunt, tot recollint caramels, cap al principi de la cavalgada per tornar a veure la carrossa del patge Faruk.
Em miro els nens, i se m'escapa un petit somriure al veure amb l'il·lusió que miren als seus 'herois' per un dia.
A la sortida de l'església em fixo que una dona amb un nen en braços s'acosta al meu patge preferit i aquest li dóna caramels a la mà del nen, els ulls del nen que no deu passar dels 2 anys ho diuen tot, un patge reial li ha donat caramels a la mà!!
Segueixo la cavalgada un bon tros fins que em desvio cap al Casal, on els Reis faran el seu parlament i parlaran amb cada un dels nens.
M'escolto el discurs del rei Baltasar i miro el primers nens que pujen, crec que per aquest any la cosa ja s'ha acabat.
Quan ja vaig cap a casa, a fora el carrer veig un patge que li demana un petó a una nena i aquesta li fa amb uns ulls brillants. Els Reis Mags de l'Orient són màgics.

Taronja: un estat de transició, de canvi


L’essència de la vida és el canvi constant, com un semàfor àmbar que canvia constantment, com una sirena d’una ambulància i també com una pilota de bàsquet que bota..

I és en això en el que ens basem, en canviar, som nòmades per naturalesa. I amb aquests canvis no em refereixo en canviar de lloc de viure i aquestes coses sinó en canviar d’estat d’ànim, de manera de viure i de pensar.. canviar les preferències..

M’atraveixo a dir que no hi ha ningú que no canviï, perquè és així, és com funcionem i això si que no ho podem canviar. Quan em poso a pensar quines coses em fan canviar i de quina manera em sorprenc.

Tot té una explicació, fins i tot el color que t’agrada té una relació amb el què penses.


Diguem el color que t'agrada i et diré com ets.


A mi m'agrda el taronja ( No em sigueu 'zoquetes' i cliqueu al link)


Perquè?


Hi han perques en aquesta vida que es contesten amb un simple, 'això és la llei de Murphy' i et quedes tant ample. Com per exemple: Perquè les torrades sempre cauen de la part untada? Li dones la culpa a Muprhy (si una cosa port sortir malament i sortira) i llestos. Però a noi, jo tinc una sèrie de preguntes que ni el Murphy em pot respondre, algunes més estúpides que d'altres, però tot són preguntes, les meves preguntes. I per posar-ho més en ordre (si les llistes m'agraden) ho enumeraré, tot i que no vol dir que la primera sigui més important que la última.

- Perquè els números de DNI tenen aquest números? És a dir, perquè jo començo per 777, un altre per 38 o per 39..?

- Perquè els metges van de color blanc quan el més fàcil és que es taquin de sang?

- Perquè hi ha una colònia que es diu: Eau de Toilette? Vull dir, com una colònia que en teoria ha de fer olor es pot dir: 'Aigua de Water'? I el més preocupant: com es que la gent la compra?

- Perquè quan mirem amunt obrim la boca?

- Perquè quananem pel carrer i hi ha una porta, un garaig, uan botiga.. oberta SEMPRE mirem?

- Perquè uns pets(ventositats pels cultes) fan soroll i els altres no? (el tema olor/no olor ja el domino)

- Perquè quan pares en un semàfor amb un cotxe al costat, inevitablement mires a l'altre cotxe? Hi esperes trobar l'amor de la teva vida dien-te hola?

- Algú s'ha tirat un pet i un estornut a la vegada?

- Perquè el pipi és de color groc i no d'un altre color? (deixant de banda l'excepció del vermell certs dies al mes ;))

- Entenc que es digui Lluís en una foto, perquè així rius.. però patata? Llavors clar que quedes amb la boca oberta i cara d'empanada..

- Perquè hi ha lacasitos de tots colors menys negres?

El més graciós de tot, és que ahir al vestidor pensava en aquesta actualització i va i una companya em diu: Escolta, perquè el pingüins no tenen genolls? Oh!

I ara, l'anècdota de la meva vida:
Situació: Teresa de 2 anys tornant cap a casa amb la mama.

T: que hi viu algú a la lluna?
Ma: No, perquè?
T: Doncs s'han deixat el llum encès!

Au Revoir!

Riure per no plorar

Hi ha gent que quan la van fer els hi va faltar l'última fornada que es diu, és així i ho hem d'acceptar. De vegades inclús, nosaltres mateixos podem tenir un lapsus i semblar d'aquestes persones, però es diferencia força bé qui té un lapsus i qui és així.

Un exemple clar el tenim en una pacient que vaig tenir dilluns. La tenia a les 8 i només en veure el nom vaig pensar: ai mare.
Quan arriben al centre els pacients han d'omplir un full amb les seves dades personals i quan vaig veure que li demanava el carrer, el número i tot a se mare.. vaig pensar, i tu tens 17 anys? Tot seguit ho va acabar d'omplir la mare, i llavors vaig entendre d'on venia la filla. En un lloc hi fica: tel. feina i quina va ser la resposta? Perruquera, ole tu!
Clar, quan vaig veure que al telèfon fix m'hi havien posat 9338.. me'n vaig voler assegurar que l'haguessin posat bé, aquesta vegada per sort si.
Al entrar a la sala encara més hi millor, una de les preguntes és si tenen alguna patologia/malaltia. Doncs bé, em diuen no no tot bé. Segueixo preguntant, i em diuen bueno tinc ansietat, TDH, la malaltia de la purpura.. i jo pensant: joder sort n'hi ha que no tenies res..
Ja fent el massatge m'explicaven que la noia en qüestió té molta por a les agulles i que fins i tot es desmaia i té convulsions. I si a tot això li sumava que pràcticament no la podia apretar perquè ja li feia mal, que eren les 8 del vespre i estava practicament sola al centre... aaai! Però bé en el fons m'ho passava bé i reia de la situació.
També em va fer gràcia quan la mare es va voler fer la intel·lectual, i mentre jo feia el massatge ella llegia un llibre, que no vaig poder arribar a veure el títol, però per la tapa feia tota la pinta a llibre de nena de 15 anys que regalen a la Super Pop, genial.

Amb això de tractar amb la gent et trobes amb moltes situacions d'aquestes estúpides, o més aviat amb situacions per anar al otorrino.
Un dia va arribar el pacient que tenia a les 4 i li dic:
- Ets l'antonio? (el pacient era nou i encara no el coneixia)
- A no ho sé, no em van dir amb qui em tocava quan vaig trucar.
- No no, que si tu ets l'Antonio?
- A si si sóc jo!

Clar que aquest mateix pacient quan li feia el massatge i li vaig dir, aquí ho tens carregat eh, em va contestar amb un: ah! però que tu això ho pots veure? (amb cert rintintin) No mira, si et sembla aquí el que fem és arreglar aixetes, no et fot!

En el fons anar a treballar és fer de psicòleg, treballar la paciència, anar al gimnàs.. si és que és un chollo oiga!
top