1. Odio que em tallin un badall
2. Odio que em tallin una mandra
3. Odio que m'imitin
4. Odio que em passin amb el braç pel davant quan estic menjant
5. Odio trobar pèls a la dutxa
6. Odio anar al lavabo i que m'hagin deixat sense paper
7. Odio que dubtin de mi quan tinc la raó
8. Odio la Paloma de la 'Ruleta de la Suerte'
9. Odio la pudor que fan certs pacients al anar al fisio
10. Odio anar a ala nevera amb il·lusió i trobar-me que ja s'ho han menjat
11.Odio que em neguin el que és evident
12. Odio que em diguin 'teresina'
13. Odio (odiava) tornar a casa amb pudor a fum
14. Odio anar a dormir i recordar que al matí he tret els llençols
15. Odio l'anunci de Nocilla (amb el David Bisbal clar!)
16. Odio dutxar-me amb aigua freda
17. Odio no poder odiar
Són tres quarts de set i sona el primer petard d'avís que els Reis ja estan baixant de Sant Mateu. Al cap de cinc minuts sona el segon, i la barana ja està plena esperant l'arribada de Ses Magestats. I per fi el tercer, el petard que diu que els Reis ja estan a punt de veure's per la punta del pont.
Primer es veu el foc dels teiers i la música ja es comença a sentir, em noto que ja tinc la gallina de pell, com cada any.
Al meu costat hi tinc un nen, que descobreixo que es diu Josep, i li diu a la seva mare: mira mira mama el reis ja es veuen!! Les carroses van avançant i es paren al mig del pont perquè puguin fer el petit castell de focs i la cascada des de dalt al pont.. m'emociono.
El millor moment ja ha arribat, els teiers i el patge Faruk treuen el cap per la curva de la punta del poble, mentre se senten els tambors.
A dalt a la carrossa del patge Faruk i veig el millor patge de tots, em mira i em somriu. Ara si que he hagut de fer un esforç perquè no em caigués una llàgrima.
Veig passar Melcior, Gaspar i Baltasar en un moment i m'en vaig carrtera amunt, tot recollint caramels, cap al principi de la cavalgada per tornar a veure la carrossa del patge Faruk.
Em miro els nens, i se m'escapa un petit somriure al veure amb l'il·lusió que miren als seus 'herois' per un dia.
A la sortida de l'església em fixo que una dona amb un nen en braços s'acosta al meu patge preferit i aquest li dóna caramels a la mà del nen, els ulls del nen que no deu passar dels 2 anys ho diuen tot, un patge reial li ha donat caramels a la mà!!
Segueixo la cavalgada un bon tros fins que em desvio cap al Casal, on els Reis faran el seu parlament i parlaran amb cada un dels nens.
M'escolto el discurs del rei Baltasar i miro el primers nens que pujen, crec que per aquest any la cosa ja s'ha acabat.
Quan ja vaig cap a casa, a fora el carrer veig un patge que li demana un petó a una nena i aquesta li fa amb uns ulls brillants. Els Reis Mags de l'Orient són màgics.
Primer es veu el foc dels teiers i la música ja es comença a sentir, em noto que ja tinc la gallina de pell, com cada any.
Al meu costat hi tinc un nen, que descobreixo que es diu Josep, i li diu a la seva mare: mira mira mama el reis ja es veuen!! Les carroses van avançant i es paren al mig del pont perquè puguin fer el petit castell de focs i la cascada des de dalt al pont.. m'emociono.
El millor moment ja ha arribat, els teiers i el patge Faruk treuen el cap per la curva de la punta del poble, mentre se senten els tambors.
A dalt a la carrossa del patge Faruk i veig el millor patge de tots, em mira i em somriu. Ara si que he hagut de fer un esforç perquè no em caigués una llàgrima.
Veig passar Melcior, Gaspar i Baltasar en un moment i m'en vaig carrtera amunt, tot recollint caramels, cap al principi de la cavalgada per tornar a veure la carrossa del patge Faruk.
Em miro els nens, i se m'escapa un petit somriure al veure amb l'il·lusió que miren als seus 'herois' per un dia.
A la sortida de l'església em fixo que una dona amb un nen en braços s'acosta al meu patge preferit i aquest li dóna caramels a la mà del nen, els ulls del nen que no deu passar dels 2 anys ho diuen tot, un patge reial li ha donat caramels a la mà!!
Segueixo la cavalgada un bon tros fins que em desvio cap al Casal, on els Reis faran el seu parlament i parlaran amb cada un dels nens.
M'escolto el discurs del rei Baltasar i miro el primers nens que pujen, crec que per aquest any la cosa ja s'ha acabat.
Quan ja vaig cap a casa, a fora el carrer veig un patge que li demana un petó a una nena i aquesta li fa amb uns ulls brillants. Els Reis Mags de l'Orient són màgics.
L’essència de la vida és el canvi constant, com un semàfor àmbar que canvia constantment, com una sirena d’una ambulància i també com una pilota de bàsquet que bota..
I és en això en el que ens basem, en canviar, som nòmades per naturalesa. I amb aquests canvis no em refereixo en canviar de lloc de viure i aquestes coses sinó en canviar d’estat d’ànim, de manera de viure i de pensar.. canviar les preferències..
M’atraveixo a dir que no hi ha ningú que no canviï, perquè és així, és com funcionem i això si que no ho podem canviar.
Tot té una explicació, fins i tot el color que t’agrada té una relació amb el què penses.
Diguem el color que t'agrada i et diré com ets.
A mi m'agrda el taronja ( No em sigueu 'zoquetes' i cliqueu al link)
Hi han perques en aquesta vida que es contesten amb un simple, 'això és la llei de Murphy' i et quedes tant ample. Com per exemple: Perquè les torrades sempre cauen de la part untada? Li dones la culpa a Muprhy (si una cosa port sortir malament i sortira) i llestos. Però a noi, jo tinc una sèrie de preguntes que ni el Murphy em pot respondre, algunes més estúpides que d'altres, però tot són preguntes, les meves preguntes. I per posar-ho més en ordre (si les llistes m'agraden) ho enumeraré, tot i que no vol dir que la primera sigui més important que la última.
- Perquè els números de DNI tenen aquest números? És a dir, perquè jo començo per 777, un altre per 38 o per 39..?
- Perquè els metges van de color blanc quan el més fàcil és que es taquin de sang?
- Perquè hi ha una colònia que es diu: Eau de Toilette? Vull dir, com una colònia que en teoria ha de fer olor es pot dir: 'Aigua de Water'? I el més preocupant: com es que la gent la compra?
- Perquè quan mirem amunt obrim la boca?
- Perquè quananem pel carrer i hi ha una porta, un garaig, uan botiga.. oberta SEMPRE mirem?
- Perquè uns pets(ventositats pels cultes) fan soroll i els altres no? (el tema olor/no olor ja el domino)
- Perquè quan pares en un semàfor amb un cotxe al costat, inevitablement mires a l'altre cotxe? Hi esperes trobar l'amor de la teva vida dien-te hola?
- Algú s'ha tirat un pet i un estornut a la vegada?
- Perquè el pipi és de color groc i no d'un altre color? (deixant de banda l'excepció del vermell certs dies al mes ;))
- Entenc que es digui Lluís en una foto, perquè així rius.. però patata? Llavors clar que quedes amb la boca oberta i cara d'empanada..
- Perquè hi ha lacasitos de tots colors menys negres?
El més graciós de tot, és que ahir al vestidor pensava en aquesta actualització i va i una companya em diu: Escolta, perquè el pingüins no tenen genolls? Oh!
I ara, l'anècdota de la meva vida:
Situació: Teresa de 2 anys tornant cap a casa amb la mama.
T: que hi viu algú a la lluna?
Ma: No, perquè?
T: Doncs s'han deixat el llum encès!
- Perquè els números de DNI tenen aquest números? És a dir, perquè jo començo per 777, un altre per 38 o per 39..?
- Perquè els metges van de color blanc quan el més fàcil és que es taquin de sang?
- Perquè hi ha una colònia que es diu: Eau de Toilette? Vull dir, com una colònia que en teoria ha de fer olor es pot dir: 'Aigua de Water'? I el més preocupant: com es que la gent la compra?
- Perquè quan mirem amunt obrim la boca?
- Perquè quananem pel carrer i hi ha una porta, un garaig, uan botiga.. oberta SEMPRE mirem?
- Perquè uns pets(ventositats pels cultes) fan soroll i els altres no? (el tema olor/no olor ja el domino)
- Perquè quan pares en un semàfor amb un cotxe al costat, inevitablement mires a l'altre cotxe? Hi esperes trobar l'amor de la teva vida dien-te hola?
- Algú s'ha tirat un pet i un estornut a la vegada?
- Perquè el pipi és de color groc i no d'un altre color? (deixant de banda l'excepció del vermell certs dies al mes ;))
- Entenc que es digui Lluís en una foto, perquè així rius.. però patata? Llavors clar que quedes amb la boca oberta i cara d'empanada..
- Perquè hi ha lacasitos de tots colors menys negres?
El més graciós de tot, és que ahir al vestidor pensava en aquesta actualització i va i una companya em diu: Escolta, perquè el pingüins no tenen genolls? Oh!
I ara, l'anècdota de la meva vida:
Situació: Teresa de 2 anys tornant cap a casa amb la mama.
T: que hi viu algú a la lluna?
Ma: No, perquè?
T: Doncs s'han deixat el llum encès!
Au Revoir!
Hi ha gent que quan la van fer els hi va faltar l'última fornada que es diu, és així i ho hem d'acceptar. De vegades inclús, nosaltres mateixos podem tenir un lapsus i semblar d'aquestes persones, però es diferencia força bé qui té un lapsus i qui és així.
Un exemple clar el tenim en una pacient que vaig tenir dilluns. La tenia a les 8 i només en veure el nom vaig pensar: ai mare.
Quan arriben al centre els pacients han d'omplir un full amb les seves dades personals i quan vaig veure que li demanava el carrer, el número i tot a se mare.. vaig pensar, i tu tens 17 anys? Tot seguit ho va acabar d'omplir la mare, i llavors vaig entendre d'on venia la filla. En un lloc hi fica: tel. feina i quina va ser la resposta? Perruquera, ole tu!
Clar, quan vaig veure que al telèfon fix m'hi havien posat 9338.. me'n vaig voler assegurar que l'haguessin posat bé, aquesta vegada per sort si.
Al entrar a la sala encara més hi millor, una de les preguntes és si tenen alguna patologia/malaltia. Doncs bé, em diuen no no tot bé. Segueixo preguntant, i em diuen bueno tinc ansietat, TDH, la malaltia de la purpura.. i jo pensant: joder sort n'hi ha que no tenies res..
Ja fent el massatge m'explicaven que la noia en qüestió té molta por a les agulles i que fins i tot es desmaia i té convulsions. I si a tot això li sumava que pràcticament no la podia apretar perquè ja li feia mal, que eren les 8 del vespre i estava practicament sola al centre... aaai! Però bé en el fons m'ho passava bé i reia de la situació.
També em va fer gràcia quan la mare es va voler fer la intel·lectual, i mentre jo feia el massatge ella llegia un llibre, que no vaig poder arribar a veure el títol, però per la tapa feia tota la pinta a llibre de nena de 15 anys que regalen a la Super Pop, genial.
Amb això de tractar amb la gent et trobes amb moltes situacions d'aquestes estúpides, o més aviat amb situacions per anar al otorrino.
Un dia va arribar el pacient que tenia a les 4 i li dic:
- Ets l'antonio? (el pacient era nou i encara no el coneixia)
- A no ho sé, no em van dir amb qui em tocava quan vaig trucar.
- No no, que si tu ets l'Antonio?
- A si si sóc jo!
Clar que aquest mateix pacient quan li feia el massatge i li vaig dir, aquí ho tens carregat eh, em va contestar amb un: ah! però que tu això ho pots veure? (amb cert rintintin) No mira, si et sembla aquí el que fem és arreglar aixetes, no et fot!
En el fons anar a treballar és fer de psicòleg, treballar la paciència, anar al gimnàs.. si és que és un chollo oiga!
Un exemple clar el tenim en una pacient que vaig tenir dilluns. La tenia a les 8 i només en veure el nom vaig pensar: ai mare.
Quan arriben al centre els pacients han d'omplir un full amb les seves dades personals i quan vaig veure que li demanava el carrer, el número i tot a se mare.. vaig pensar, i tu tens 17 anys? Tot seguit ho va acabar d'omplir la mare, i llavors vaig entendre d'on venia la filla. En un lloc hi fica: tel. feina i quina va ser la resposta? Perruquera, ole tu!
Clar, quan vaig veure que al telèfon fix m'hi havien posat 9338.. me'n vaig voler assegurar que l'haguessin posat bé, aquesta vegada per sort si.
Al entrar a la sala encara més hi millor, una de les preguntes és si tenen alguna patologia/malaltia. Doncs bé, em diuen no no tot bé. Segueixo preguntant, i em diuen bueno tinc ansietat, TDH, la malaltia de la purpura.. i jo pensant: joder sort n'hi ha que no tenies res..
Ja fent el massatge m'explicaven que la noia en qüestió té molta por a les agulles i que fins i tot es desmaia i té convulsions. I si a tot això li sumava que pràcticament no la podia apretar perquè ja li feia mal, que eren les 8 del vespre i estava practicament sola al centre... aaai! Però bé en el fons m'ho passava bé i reia de la situació.
També em va fer gràcia quan la mare es va voler fer la intel·lectual, i mentre jo feia el massatge ella llegia un llibre, que no vaig poder arribar a veure el títol, però per la tapa feia tota la pinta a llibre de nena de 15 anys que regalen a la Super Pop, genial.
Amb això de tractar amb la gent et trobes amb moltes situacions d'aquestes estúpides, o més aviat amb situacions per anar al otorrino.
Un dia va arribar el pacient que tenia a les 4 i li dic:
- Ets l'antonio? (el pacient era nou i encara no el coneixia)
- A no ho sé, no em van dir amb qui em tocava quan vaig trucar.
- No no, que si tu ets l'Antonio?
- A si si sóc jo!
Clar que aquest mateix pacient quan li feia el massatge i li vaig dir, aquí ho tens carregat eh, em va contestar amb un: ah! però que tu això ho pots veure? (amb cert rintintin) No mira, si et sembla aquí el que fem és arreglar aixetes, no et fot!
En el fons anar a treballar és fer de psicòleg, treballar la paciència, anar al gimnàs.. si és que és un chollo oiga!
Estarem tots d'acord si dic que les iaies tenen molta caradura, no ens deixem enganyar darrere d'aquella veueta que et diu nena maca, en tenen i punt.
Recordo aquells temps que utilitzava transport públic que dos minuts abans que arribés el bus, les iaies ja s'aixecaven per ser les primeres a pujar, o sinó tampoc tenien cap problema en colar-se eh, la qüestió era ser la primera. Clar que això em va passar una, dues, tres, quatre.. vegades, però a la cinquena ja en vaig aprendre, des de llavors no se m'ha colat cap més iaia al bus.
Ahir mateix al meu poble hi havia una xocolatada, doncs va ser tota una odissea aconseguir la xocolata, pa i lloc per torrar-lo.
El primer pas era aconseguir la xocolata, sense que cap iaia amb la tassa portada de casa es poses al davant teu amb tota la gula com si no hagués menjat en 3 mesos. Una vegada aconseguida la xocolata, aconsegueix el pà.. bff quin estrés! Val ja tinc el pà, vaig a torrar-lo, però compte! No perdis el teu pà de vista, que si veuen una llesca que ningú li fa cas ja l'has vist prou!
El que em fa més ràbia de tot, són les petites empentes que et van donant amb el colze com si res, sembla que perquè tinguin 50 anys més que tu tenen un pase vip, doncs no!
El més desconcertant del matí però va ser quan va arribar el meu pare i el vaig anar a saludar i em mira i diu: on és el pà, on és el pà?!?! I jo que li parlava d'una altra cosa.. On és el pà?? Crec que això d'està jubilat el converteix en una iaia en potència..
Jo el que no entenc és com a missa hi ha tant ordre a l'hora d'anar a buscar la famosa 'òstia', perquè amb tanta iaia pel mig i donant una cosa gratis, el primer que em vé al cap és caos!!
Recordo aquells temps que utilitzava transport públic que dos minuts abans que arribés el bus, les iaies ja s'aixecaven per ser les primeres a pujar, o sinó tampoc tenien cap problema en colar-se eh, la qüestió era ser la primera. Clar que això em va passar una, dues, tres, quatre.. vegades, però a la cinquena ja en vaig aprendre, des de llavors no se m'ha colat cap més iaia al bus.
Ahir mateix al meu poble hi havia una xocolatada, doncs va ser tota una odissea aconseguir la xocolata, pa i lloc per torrar-lo.
El primer pas era aconseguir la xocolata, sense que cap iaia amb la tassa portada de casa es poses al davant teu amb tota la gula com si no hagués menjat en 3 mesos. Una vegada aconseguida la xocolata, aconsegueix el pà.. bff quin estrés! Val ja tinc el pà, vaig a torrar-lo, però compte! No perdis el teu pà de vista, que si veuen una llesca que ningú li fa cas ja l'has vist prou!
El que em fa més ràbia de tot, són les petites empentes que et van donant amb el colze com si res, sembla que perquè tinguin 50 anys més que tu tenen un pase vip, doncs no!
El més desconcertant del matí però va ser quan va arribar el meu pare i el vaig anar a saludar i em mira i diu: on és el pà, on és el pà?!?! I jo que li parlava d'una altra cosa.. On és el pà?? Crec que això d'està jubilat el converteix en una iaia en potència..
Jo el que no entenc és com a missa hi ha tant ordre a l'hora d'anar a buscar la famosa 'òstia', perquè amb tanta iaia pel mig i donant una cosa gratis, el primer que em vé al cap és caos!!
Diumenge em va caducar el DNI, per tant tocava renovarme'l, cosa que me n'alegro molt perquè una amb 5 anys canvia molt i clar la foto era la mateixa.
Alhora d'anar a renovar-lo si demanes hora és 'ràpid' però clar tenint en compte que ara donen hores per finals d'octubre.. tampoc era plan d'anar 1 mes amb el DNi caducat, així que el meu germà i jo vam decidir anar a perdre un mati.
A les 9:03 vam treure el número, ell el 19 i jo el 20. Evidentment anaven per l'1 i vam pensar home tampoc es tant, malditos ilusos!
A les 9,30 vam fer la primera sortida, un tallat de 15 min (així per si un cas la cosa anés ràpid..), doncs res tornem i anàven pel 6, paciència. I clar entremig de la gent que teniem número, es 'colava', la gent que tenia hora.. resultat, que del 6 al 7 van passar 25 min!
I va ser llavors quan es va produir un moment d'incertesa, emoció i alegria! I és que de cop i volta, li toca al 7 (la dona es va entrebancar de l'emoció i tot), i en dos minuts ja marcava el 10 (noia que també es va tornar a entrebancar), quin goig quina alegria! Ja creiem que per fi haviem agafat el ritme.. si.. els ous!
A tot això clar, teniem al costat la típica iaia (número 12) que deu tenir molta pressa i no es para de queixar (fins i tot va anar al policia de l'entrada!). Ja li vaig dir al meu germà: Jordi, que sigui la última vegada que t'assentes al costat d'una iaia!.
Bé seguim, anem pel 10.. en aquest moment (va coincidir en l'hora d'esmorzar deduim..) ja va ser la mort.. eren les 11 i anaven pel 13.. jo ja em veia dinant allà i anant directe a treballar! Aquí vam fer la segona sortida, aquesta a menjar perquè clar ja tocava.
Feiem apostes, jo deia que quan tornessim estarien al 15, el Jordi deia que al 14, ja veieu que erem molt optimistes. I sorpresa! quan vam tornar ja estaven al 16 (11:25). Ens esperem 10 min i un altra vegada l'apocalipsi! Li toca al 17, ningú es mou, el 18, ningú es mou i meeeeec 19: jordii et toca! I encara no estava a la porta que: meeec el 20! oleee olee! Per mi que la dona li va quedar el dit apretat..
Oh quin gran goig quina glòoooria quan em toca el meu tooorn! Aix, les 11.40 i per fi estavem assentats a la taula 6 fent el meu DNI i passaport i DNI del meu germà, sort que tot encara va anar prou bé i a les 11.55 sortiem de la Policia.
Coses a destacar:
- La gent quan la truquen pel mòbil diuen que són a la policia. Què passa que és cutre dir que t'estàs renovant el DNI i mola més fer veure que t'han detingut? Inútil.
- El DNI val 10,10 euros i el Passaport 20,20. Sembla que se t'encardin a la cara amb aquests números tant arrodonits. Lladres!
- Alhora de deixar la 'ditada', primer el dret tot correcte i seguidament l'esquerre (sense netejar el vidre on he deixat la primera ditada). Una petita apreciació de persona inculta: Voleu dir que si mai em detenent (que espero que no) ja tindran clara la meva ditada amb tanta barreja de línies? Eh, però culpa de la funcionaria eh, tota seva!
I dit això.. fins d'aquí a 5 anys!
Alhora d'anar a renovar-lo si demanes hora és 'ràpid' però clar tenint en compte que ara donen hores per finals d'octubre.. tampoc era plan d'anar 1 mes amb el DNi caducat, així que el meu germà i jo vam decidir anar a perdre un mati.
A les 9:03 vam treure el número, ell el 19 i jo el 20. Evidentment anaven per l'1 i vam pensar home tampoc es tant, malditos ilusos!
A les 9,30 vam fer la primera sortida, un tallat de 15 min (així per si un cas la cosa anés ràpid..), doncs res tornem i anàven pel 6, paciència. I clar entremig de la gent que teniem número, es 'colava', la gent que tenia hora.. resultat, que del 6 al 7 van passar 25 min!
I va ser llavors quan es va produir un moment d'incertesa, emoció i alegria! I és que de cop i volta, li toca al 7 (la dona es va entrebancar de l'emoció i tot), i en dos minuts ja marcava el 10 (noia que també es va tornar a entrebancar), quin goig quina alegria! Ja creiem que per fi haviem agafat el ritme.. si.. els ous!
A tot això clar, teniem al costat la típica iaia (número 12) que deu tenir molta pressa i no es para de queixar (fins i tot va anar al policia de l'entrada!). Ja li vaig dir al meu germà: Jordi, que sigui la última vegada que t'assentes al costat d'una iaia!.
Bé seguim, anem pel 10.. en aquest moment (va coincidir en l'hora d'esmorzar deduim..) ja va ser la mort.. eren les 11 i anaven pel 13.. jo ja em veia dinant allà i anant directe a treballar! Aquí vam fer la segona sortida, aquesta a menjar perquè clar ja tocava.
Feiem apostes, jo deia que quan tornessim estarien al 15, el Jordi deia que al 14, ja veieu que erem molt optimistes. I sorpresa! quan vam tornar ja estaven al 16 (11:25). Ens esperem 10 min i un altra vegada l'apocalipsi! Li toca al 17, ningú es mou, el 18, ningú es mou i meeeeec 19: jordii et toca! I encara no estava a la porta que: meeec el 20! oleee olee! Per mi que la dona li va quedar el dit apretat..
Oh quin gran goig quina glòoooria quan em toca el meu tooorn! Aix, les 11.40 i per fi estavem assentats a la taula 6 fent el meu DNI i passaport i DNI del meu germà, sort que tot encara va anar prou bé i a les 11.55 sortiem de la Policia.
Coses a destacar:
- La gent quan la truquen pel mòbil diuen que són a la policia. Què passa que és cutre dir que t'estàs renovant el DNI i mola més fer veure que t'han detingut? Inútil.
- El DNI val 10,10 euros i el Passaport 20,20. Sembla que se t'encardin a la cara amb aquests números tant arrodonits. Lladres!
- Alhora de deixar la 'ditada', primer el dret tot correcte i seguidament l'esquerre (sense netejar el vidre on he deixat la primera ditada). Una petita apreciació de persona inculta: Voleu dir que si mai em detenent (que espero que no) ja tindran clara la meva ditada amb tanta barreja de línies? Eh, però culpa de la funcionaria eh, tota seva!
I dit això.. fins d'aquí a 5 anys!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)