Germans, doneu-vos la pau

Amb les 2000 visites al caure compleixo el que vaig dir ahir i actualitzo (pero mira que es buena persooona). El més lògic seria que amb tota l'exposició de temes que vaig fer parlés d'un d'ells no? Pues va ser que que no.

Des de que tinc ús de raó recordo el meu padrí ajudant al capellà fent missa, i després de dos anys d'estudiar, aquest 2010 el senyor es fa diaca (el que vindria a ser per sota del capellà), vaia que toca anar a missa.
Personalment a part del que serien els casaments, enterraments, batejos.. jo només vaig un cop a l'any a missa i és a la Missa del Gall (i aquest any passat ni això vaig fer jiji). Doncs bé aquest anys hi hauré d'anar tres vegades extres!! Avui ha sigut la primera, que relativament acceptable de 1 hora, amb el senyor bisbe eh! M'espera Igualada que serà per l'estil, però llavors a l'octubre-novembre hi ha la traca final, una missa de 3 hores si senyor, amb dos cullons!

Bé, com podeu esperar tota l'hora de la missa no he estat escoltant el bisbe, que per cert, no sé d'on era però ho feia prou bé. I he començat a mirar la gent i les seves 'costums'.
Jo estava assentada al tercer banc i al davant i tenia tres iaies que així casualment són les que han passat a buscar els diners. Aquest 'personatge' de la dona que recull diners, sempre m'ha fet gràcia, perquè passen amb subtilesa oferint la panera, però si no els hi deixes res, et maten amb la mirada, literalment.
Un altre tema que em fa gràcia són els cants. Vaia, que crec que els cantants frustrats, alliberen la seva impotència a missa. Mare de deu, quines veus, quins aguts, quin tot! Em fa gràcia perquè les cançons son com un concert. El bisbe anava cantant i la gent el seguia, talment com si fos el seu cantant preferit. La majoria de cançons sonaven fluixet, com que la gent li feia vergonya, però alerta! Faltava la gran estrella, el que podriem dir el single de la missa: Sant és el senyor!! Mare de déu ( i mai millor dit) com cantaven Hossanaaaa a dalt del ceeeel, ahí a grito pelaao!
També m'he anat fixant que al principi la gent respon (allò que tothom sap què ha de dir, però jo mai) amb tranquil·litat, de bona fe, però a mida que va passant l'estona i vas agafant fred (avui a uns 7 graus hi estàvem segur!) la gent ja contesta més borde, fins i tot l'home del meu darrere m'ha espantat amb l'últim amén, mireu què us dic!

La gent (basicament les iaies) es pensen que a missa no roben, perquè nostru senyor ens ho vigilia tot, i clar, van a combregar i deixen el bolso al banc. Ai pobres dones que no malpensen dels 'rampinyaires' que hi poden arribar a haver en una missa. Senyores! que no agafen els diners de les plates perquè són a davant de tot, que sinó ni això deixarien.

I ja per acabar diré la frase que m'agrada més de tota la missa: Germans, aneu-vos-en en pau!

Érase una vez..

Bueno, bueno, bueno, ja hi tornem a ser. Després de petició popular (vale, només dues persones, però jo sé que en sou més) em disposo a actualitzar tot i que m'hagi costat l'esforç d'unes quantes neurones.
Ha passat més d'un mes des de la última actualització, on parlava del meu gran anunci. Sabeu que ara quan estic al lavabo i sento la meva veïna tocar el piano em venen ganes de ballar? Eh, que és veritat eh, que els meus veins sempre fan concerts, piano, clarinet, flauta travessera.. i jo al lavabo, au porque yo lo valgo!
Bé al que anava (com m'agrada parlar de coses que no venen el cas, de fet, crec que és la base d'aquest blog), que avui podria tornar a parlar d'anuncis, ja que ultimament tinc un dubte que em preocupa. Perque actualment fan 3-4 anuncis amb música que podriem anomenar d'una altra època? Ull (ojo vivo!) que jo no dic que no estigui bé, però escoltar la chica yeye ara, quan jo la recordava dels caps d'anys dels 95 -96.. em xoca.
També he pogut sentir la famosa melodia: sombra aquí y sombra allá, maquillate, maquillate! I alguna més que ara el meu preciós cervell no recorda.
Ja diuen que tot torna, i segur que a més triomfa.

També podria parlar dels àrbitres i perquè la majoria són tant estúpids (la majoriaaa, per sort sempre queda bona gent). O de la gràcia innata que tenen els nens.

Bruna mirant-se la seva ungla bruta:

- Eeep què hi tinc aquí?
- Plastilina potser?
- No ho crec, però quan arribi a casa em rentaré les ungles


Podria fer llenya de l'arbre caigut i parlar de l'eliminació del Madrid (jijiji) o de la GRAN nevada de diumenge-dilluns passat. Fins i tot podria parlar del projecte de fotografia i l'altre de 'bricolatge' que tinc entre mans.

Vaia, que podria parlar de tot, però no ho faré de res. Perquè avui l'inspiració brilla por su ausencia, però amb aquesta 'introducció' l'espera es farà més amena oi? (heu de dir que sí)




(shhhht, no ho digueu a ningú però demà actualitzaré, aquesta vegada en serio)

Momento Colhogar

Crec que aquesta és la tercera entrada que dedico als anuncis, però és que són tot un món! L'altre dia mirava un anunci de Colhogar (no, no estic fent propaganda) i sortia un noi així grassonet assentat al water, i quan sentia el piano de la seva veïna es feia un tutu amb el paper de water i bé 'ballava'. El que jo vaig pensar, després de parar de riure, és òstia ha de ser molt frustrant que t'agafin per un anunci de la tele i et facin fer aquest ridícul. I seguidament me'n vaig enrrecordar de l'home que feia de 'gas' en l'anunci de Aerored comprimidos, que també era molt graciós. I és que fer segons quin anunci ja ha de costar, però sortir a la tele vestit tot de rosa i ben cenyidet no ha de ser gaire satisfactori, clar que gasos a la panxa segur que mai en tindràs!

Que soy de pueblo, hombre!

Aquest matí he agafat el tren per anar a Terrassa, i per mi que quan compres el bitllet hi entren una mena d 'extres' que són inevitables. Encara erem parats a l'estació, esperant per sortir quan de cop i volta sento un: Sobrevivireeee! Aixeco la vista i veig un noi als fons del vagó cantant Mónica Naranjo.. bueno, començem bé he pensat.
I això que 'paro al orella' i escolto el que deien la parella del meu davant (és molt divertit escoltar la gent jaja) i es veu que també estaven igual de molestos que jo, perquè deien:

- Allà hi ha un tio cantant..
- Sí, a sobre la Mónica Naranjo, tindrà mal gust el tio!
- Aquesta gent, només hi és per donar pel cul.
(el noi 'cantant estosega a mitja actuació)
- Però, no veu que està podrit? jajaja
- Sobreviviree!
- Eeeh shht calla pepitu (no es deia pepitu però allò de l'anonimat jaja)
-Home, si ell canta jo també ho puc fer no?
- Shhhhht!
(finalment el noi ha callat, li ha costat, però ha callat)

A tot això jo crec que era la ressaca del concert que la Mònica Naranjo va fer fa res aquí a les nostres terres catalanes, pobre, li va marcar.

Ja de tornada quan era a l'andana de Terrassa esperant el tren, ve un home/avi i em diu 'oye chica para coger el tren hacia sant vicente voy bien?' Tot això mentre s'assentava al meu costat, i en aquest moment és allò que penses és un vell pervertit que es fa el perdut, o pobre home diu la veritat?
Després d'un petit intercanvi de paraules, m'ha semblat prou fiable i m'he refiat d'ell. I coi 8 minuts donen per saber que ell és de Guadalajara, que li agrada molt l'AVE, que té una filla a Sant Cugat, però ara anava a dinar amb l'altre fill a Sant Vicenç, que la seva neta fa anys el dia 20 i la seva filla els fa demà. I clar, després de tanta informació junta, jo ja estava un pèl saturada i quan ha arribat el tren penso: calla, aniré més ràpid que l'avi no et seguirà i així descanses. I dit i fet, m'afanyo, entro, m'assento al cantó de la finestra (com sempre) i em giro i sento: bueeeno ya estamos aquí! I clar l'avi era molt simpàtic, però pesadet també, que si que paisajes mas bonitos, que si aquella montaña con una virgen.. I bueeeno després de 30 minuts arribem a la seva aprada i em diu:
- Bueeno dos besos no?
- Y toma, unos kit kats para la merienda!
- A ver si no volvemos a encontrar eh :)

I bé la moraleja és: quan hagis comprovat que no és un vell verd, ajuda a les persones 'grans' que sempre tenen premis pels joves jijiji :)--> d'acord, la moraleja hauria pogut ser més filosòfica, però per això hi ha el Paulo Coelho

I jo, em puc casar?

Avui tot anant al bus amb els nens sento que dues nenes de 4 anys es 'discuteixen' i he anat cap allà veure què passava.

T: A veure noies què passa?
B: L'Anna diu que no es poden casar dues nenes i jo em vull casar amb la Júlia!
A: La mama m'ha dit que dues nenes no es poden casar, oi que no Teresa?
B: A mi, la mama m'ha dit que sí!
T: Home Anna, si que es poden casar dues nenes, i dos nens també, i un nen i una nena clar.
A: Doncs jo em casaré amb el Pol, que és un nen i seré com el papa i la mama
B: Jo em casaré amb la Júlia i és una nena

I bé, aquí s'ha acabat la 'discusió', no ha sigut gran cosa però m'han fet molta gràcies els raonaments de les nenes de 4 anys, crec que hi hauran pròxims capitols.

El noi indignat que m'ha fet riure

Hi han moltes coses que fan empipar a la gent, però si una s'emporta la palma crec que és la política. De fet, en aquest món hi han dues classes de persones que sens dubte s'emporten el % més alt d'insults, un són els àrbitres i els altres els polítics.

Tot això ho estic dient, perquè avui quan he anat al bar a esmorzar m'he trobat a un pobre noi que estava ben enfadat i m'ha fet molta gràcia. Ha entrat tot ben vestit, amb texans, camisa i polo verd, amb ulleres de pasta negres, i sense pentinar! Bé, deixant de banda el seu 'alterat' cap, s'ha assentat a la barra i ha començat a parlar amb la mestressa (dedueixo que era un client habitual). Ha agafat el diari i ha llegit la notícia que Barcelona es presenta pels jocs d'hivern del 2022* (ara no recordo bé l'any) i sembla que això no li ha fet gaire gràcia perquè ha començat:" Els polítics són gilipolles, una colla d'inútils! Ara perquè cullons volen fer els jocs d'hivern quan al meu barri no hi han guarderies eh?!" Segurament el que m'ha fet més gràcia ha sigut el to d'indignació/ironia amb que parlava i que m'ha arrencat el primer somriure del dia.
I per rematar-ho, quan jo ja marxava sento que diu: És que estàs tant tranquil i sinó te'n dones compte ja t'han baixat els pantalons i t'estan donant pel cul!
Doncs això, que es pot dir més alt però no més clar.

El món anem arreglant a glops de cafè amb llet

Al matí anava cap a la biblioteca (1r dia d'estudi 'en serio') i he passat per davant d'un garaig (sí, garaig) on venien planter per l'hort. M'ha vingut una oloreta/pudoreta al nas que m'ha recordat molt a l'olor/pudor que fa el Corsa (cotxe vell que fa servir el papa) quan el meu pare ve de l'hort, malaeixo el dia que porta cebes per això!
I com que tampoc tenia res millor a fer he començat a pensar en olors familiars, com la de casa dels meus cosins, que només baixar del cotxe ja sents la pudor de vaca (és el que té tenir vaques, però els iogurts són molt bons!).
O la 'olor' que fa la boca del meu gos quan fa un gran badall. El malparit no sé com s'ho fa, però sempre que l'agafo fa un gran badall a la meva cara, i clar m'inunda la pudor a peix podrit (el dia que menji peix no vull saber a què li farà pudor la boca).

I ara direu, òstia nena, tu estàs envoltada de coses pudents o què? No no, això dieu-li al Senyor Roca, que la seva vida si que és trista.
M'encanta quan a futbol no saps de qui és la samarreta i dius: Oh! és teva, que aquesta no és la meva olor. De fet, trobo molt curiós que s'identifiquin les persones per les olors ( de vegades també és asquerós per això).

I bé fins aquí el meu debat intern sobre les olors, pudors i d'altres 'quehaseres'.

PD: Em tornen boja les olors fortes (véase gasolina, pintura i retoladors Edding).