A robar carteras!

Estarem tots d'acord si dic que les iaies tenen molta caradura, no ens deixem enganyar darrere d'aquella veueta que et diu nena maca, en tenen i punt.
Recordo aquells temps que utilitzava transport públic que dos minuts abans que arribés el bus, les iaies ja s'aixecaven per ser les primeres a pujar, o sinó tampoc tenien cap problema en colar-se eh, la qüestió era ser la primera. Clar que això em va passar una, dues, tres, quatre.. vegades, però a la cinquena ja en vaig aprendre, des de llavors no se m'ha colat cap més iaia al bus.

Ahir mateix al meu poble hi havia una xocolatada, doncs va ser tota una odissea aconseguir la xocolata, pa i lloc per torrar-lo.
El primer pas era aconseguir la xocolata, sense que cap iaia amb la tassa portada de casa es poses al davant teu amb tota la gula com si no hagués menjat en 3 mesos. Una vegada aconseguida la xocolata, aconsegueix el pà.. bff quin estrés! Val ja tinc el pà, vaig a torrar-lo, però compte! No perdis el teu pà de vista, que si veuen una llesca que ningú li fa cas ja l'has vist prou!
El que em fa més ràbia de tot, són les petites empentes que et van donant amb el colze com si res, sembla que perquè tinguin 50 anys més que tu tenen un pase vip, doncs no!
El més desconcertant del matí però va ser quan va arribar el meu pare i el vaig anar a saludar i em mira i diu: on és el pà, on és el pà?!?! I jo que li parlava d'una altra cosa.. On és el pà?? Crec que això d'està jubilat el converteix en una iaia en potència..

Jo el que no entenc és com a missa hi ha tant ordre a l'hora d'anar a buscar la famosa 'òstia', perquè amb tanta iaia pel mig i donant una cosa gratis, el primer que em vé al cap és caos!!

Anar-se a renovar el DNI i no morir en l'intent

Diumenge em va caducar el DNI, per tant tocava renovarme'l, cosa que me n'alegro molt perquè una amb 5 anys canvia molt i clar la foto era la mateixa.
Alhora d'anar a renovar-lo si demanes hora és 'ràpid' però clar tenint en compte que ara donen hores per finals d'octubre.. tampoc era plan d'anar 1 mes amb el DNi caducat, així que el meu germà i jo vam decidir anar a perdre un mati.
A les 9:03 vam treure el número, ell el 19 i jo el 20. Evidentment anaven per l'1 i vam pensar home tampoc es tant, malditos ilusos!
A les 9,30 vam fer la primera sortida, un tallat de 15 min (així per si un cas la cosa anés ràpid..), doncs res tornem i anàven pel 6, paciència. I clar entremig de la gent que teniem número, es 'colava', la gent que tenia hora.. resultat, que del 6 al 7 van passar 25 min!
I va ser llavors quan es va produir un moment d'incertesa, emoció i alegria! I és que de cop i volta, li toca al 7 (la dona es va entrebancar de l'emoció i tot), i en dos minuts ja marcava el 10 (noia que també es va tornar a entrebancar), quin goig quina alegria! Ja creiem que per fi haviem agafat el ritme.. si.. els ous!

A tot això clar, teniem al costat la típica iaia (número 12) que deu tenir molta pressa i no es para de queixar (fins i tot va anar al policia de l'entrada!). Ja li vaig dir al meu germà: Jordi, que sigui la última vegada que t'assentes al costat d'una iaia!.

Bé seguim, anem pel 10.. en aquest moment (va coincidir en l'hora d'esmorzar deduim..) ja va ser la mort.. eren les 11 i anaven pel 13.. jo ja em veia dinant allà i anant directe a treballar! Aquí vam fer la segona sortida, aquesta a menjar perquè clar ja tocava.
Feiem apostes, jo deia que quan tornessim estarien al 15, el Jordi deia que al 14, ja veieu que erem molt optimistes. I sorpresa! quan vam tornar ja estaven al 16 (11:25). Ens esperem 10 min i un altra vegada l'apocalipsi! Li toca al 17, ningú es mou, el 18, ningú es mou i meeeeec 19: jordii et toca! I encara no estava a la porta que: meeec el 20! oleee olee! Per mi que la dona li va quedar el dit apretat..
Oh quin gran goig quina glòoooria quan em toca el meu tooorn! Aix, les 11.40 i per fi estavem assentats a la taula 6 fent el meu DNI i passaport i DNI del meu germà, sort que tot encara va anar prou bé i a les 11.55 sortiem de la Policia.

Coses a destacar:
- La gent quan la truquen pel mòbil diuen que són a la policia. Què passa que és cutre dir que t'estàs renovant el DNI i mola més fer veure que t'han detingut? Inútil.

- El DNI val 10,10 euros i el Passaport 20,20. Sembla que se t'encardin a la cara amb aquests números tant arrodonits. Lladres!

- Alhora de deixar la 'ditada', primer el dret tot correcte i seguidament l'esquerre (sense netejar el vidre on he deixat la primera ditada). Una petita apreciació de persona inculta: Voleu dir que si mai em detenent (que espero que no) ja tindran clara la meva ditada amb tanta barreja de línies? Eh, però culpa de la funcionaria eh, tota seva!

I dit això.. fins d'aquí a 5 anys!

Carrer era d'en coma, 4

Fa una estona estava a l'ordinador vell perquè havia d'enviar una foto que només tenia allà, i tot mirant he vist escrits meus de fa temps. Concretament m'he fixat en aquest que penjaré ara, un escrit que ara ja hauria de parlar en passat perquè ja fa uns 3 anys que la iaia de la qui parlo va morir, però ara m'ha fet somriure una miqueta, una altra vegada.

"Avui és el dia mundial de l’Alzheimer i inevitablement he pensat amb la meva iaia, aquella que l’any passat va anar a Barcelona i com que els altres avis tenien gorra vermella i ella no, es va enfadar. Aquella que abans d’ahir va fer un dibuix d’una casa quan els hi van dir que dibuixessin alguna cosa, igual que un nen petit.

• Iaia com em dic?

• No ho sé..

• Tre..

• Teresa, es veritat

Cada cop que et vinc a veure sempre et faig la mateixa pregunta i sempre obtinc la mateixa resposta. Sé que no te’n recordes que cada semana em compraves un ou Kinder perquè m’agradaven molt. Tampoc te’n recordes que al moble de la saleta i tenies guardats els “supositoris” de colors i jo sempre te n’agafava d’amagat. Que quan em quedava a dormir a casa teva sempre us ajudava a tu i a l’avi a desplegar aquell sofà de pell negre, que era una mica incòmode, però jo hi dormia molt bé.

Tampoc recordaràs aquella nina amb vestit blau que estava assentada al costat de la tele i que no me la volia endur a casa perquè aquella nina era la nina de cala iaia. I quan fa 6 anys me l’ha vaig haver d’endur em fa fer molta llàstima. Ara la tinc a sobre el llit, està vella i amb els cabells fets pols, però no la llançaré. Les teves sopes de pa m’encantaven i tot i que ara amb proutes feines recordes que és, sempre li dic al meu pare: aquestes no són com les de la iaia.

Sempre ens assentavem al banc del “Puerto Rico” amb les teves amigues i miravem els busos i la gent com anaven i venien. Quan venies a casa meva m’assentava a la teva falda i et deia: explica’m coses d’abans i sempre m’explicàves que a l’escola et ficaven les orelles de burro, i mentre m’ho deies encara anaves rient.

Sé que no ets la meva iaia de veritat, però erets la primera a venir si estava malalta, erets qui em feia les coses que més m’agradaven i fent aquest text m’he emocionat. Amb això en tinc prou.

No tornaras a fer totes aquestes coses que t’he explica’t, però sempre ens queda portar-te a veure Montserrat des d’aquell racó que tu t’agrada oi?"

PD: La nina dels cabells fets pols segueix sobre el llit i els supositoris em segueixen recordant a tu. Hi han coses que canvien, però d'altres que es mantenen eternament.

De xino a xino i tiro porque me toca

Els ciclistes fan nosa a la carretera, ho sento però és així. Que si, que se que teniu dret a anar-hi i que no tots sou iguals. De fet, de qui especialment em refereixo, no son ciclistes en si, sinó persones que van amb bici (coses totalment diferents).
Cada dia faig el mateix trajecte dos cops i per la meva mala sort, quan torno a casa ja de nit, també és l'hora que els xinos entren a un matadero que hi ha al costat de la carretera, i clar, ja arriba l'hora d'anar esquivant obstacles i estar més atent al voral de la carretera que no pas a la carretera en si.
Als seus inicis però era molt pitjor, tot s'ha de dir, era una bici i una persona (que per més inri vestien de negre, manda huevos!). Per sort han anat descobrint que existien armilles anti reflectants i llums per la bici.. Tot i així, cada dia s'han de fer uns exercicis de vista brutals, i de fet d'algun cop de volant sempre cau.
Entre les 9 i les 10 és l'hora de més afluència de xinos a la carretera, però durant tot el dia sempre en cau algun.. perque ja em direu que fa un xino a les 12 del migdia anant cap a Manresa. Si es que quan no van a treballar, van a comprar i sinó a veure la xina del poble del costat, la qüestió és donar pel cul.

Però bé, un cop acabada aquesta desfogada pre-currante, una salutació a tots els xinos del meu poble i rodalies ;)

Patataaaa!

Després de dues setmanes canviant hores, avui em tocava anar al dentista, per sort només una higiene. Jo, que sóc molt observadora i com que tampoc tenia res a fer mentre em 'netejaven' les dents doncs he començat a pensar en la situació d'anar al dentista, que sembla que no però té el seu suquillo.

Tot comença a la sala d'espera on entres amb un hola tímid, pensant: aquests són els altres que van a patir. T'assentes i és quan sents el zzzzzz de dins una sala i penses: aaaai! Ja a dins el box també és tot molt graciós (així per dir-ho d'alguna manera), la cadira amb tots els seus aparells, el dentista/higienista i tu, comença l'espectacle.
Una higiene tampoc és gaire espectacular i tampoc és el mal que et fan (bueno si tens 4 capes de sarro potser si que te'n farien, però no és el cas). A mi el que em molesta soberanament és la saliva, que se't va acumulant i no et pots empasar.
Només començar la higienista m'ha col·locat aquell tub que en teoria serveix per aspirar la saliva, bé doncs, deu haver aspirat la seva perquè la meva rai no, ja que se m'ha anat acumulant fins que m'ha caigut per fora.. (eecs jaja). Arribats aquest punt he pensat ala que le den i he anat empassat jo, així com bonament podia i sense moure gaire la llengua clar.
Una altra situació que em fa ràbia, és quan et parlen i tu en teoria has de respondre.. és per dir-li: perdona, si em treus els dits de la boca potser et puc contestar :)
Oh! i la palma d'or se l'endú l'anestèsia! Avui no ha sigut el cas, però quan t'arrenquen un queixal o et posen un empast i et queda mitja boca adormida és genial.. De fet, si jo no tingués res a fer, crec que m'assentaria en un banc fora del dentista a riure de la cara de la gent quan surt, i parlar ja és la ostia! Sempre podeu fer com em feia el meu germà, que quan sortia amb la boca mig adormida només em deia coses perquè em fiqués a riure i em pogués dir: haha! boca tortaaa!

Per cert, ja tinc les dents ben fines i netes :)

Instruccions abans d'anar al fisio

1. Als homes que us han de 'treballar' les cames, porteu calçotets boxer, perquè si veniu marcant paquet també és normal que us veiguem més del que hauriem de veure, i de vegades és desagradable.

2. També als homes: si us han de fer tractaments llargs, depileu-vos, ja que en massatges llargs sobre pèl, al final se't mig adormen les mans i tot, a part que també fan pessigolles!

3. A tothom en general: depileu-vos! Els homes és més indiferent, però les doneu intenteu venir depilades d'aixelles, que dóna mala imatge venir amb el bosque.

4. Dutxeu-vos i /o poseu-vos desodorant abans de venir. D'acord que alguns veniu de treballar (teniu mitja excusa), però passar-se una hora escoltant una olor forta.. costa. Val, sempre es pot fer servir la tècnica de l'aire acondicionat per dispersar l'ambient, però això només funciona a l'estiu i això si no està massa fort.
No només em refereixo a suar, rentar-se els peus de tant en tant també és aconsellable.

5. Tal com vaig llegir al dentista: La medicina no és una ciència exacte, els tractaments es poden allargar. Si us heu d'esperar tingueu paciència, ja que la pròxima vegada podeu ser vosaltres la causa.

6. A les dones (i alguns homes): Anar al fisio no es una passarel·la de models i no es va a lligar (normalment) així que no cal que vingueu amb tanga. Bé, si no us heu de treure els pantalons me la sua sincerament, com si voleu venir sense res, però si us heu de treure roba i sobretot estirar-vos panxa a terra, no sé.. anar veient el cul què voleu que us digui.. cal?

7. Hi poden haver fisios joves i no noecessariament ser de pràctiques.

8. No menjem a ningú, podeu parlar i aixecar la vista del mòbil o revista. És de mala educació estar jugant amb el mòbil mentre et fan el massatge. Fins i tot agraïriem una mica de conversa (però sense passar-se eh, que tampoc cal anar d'extrema a extrem, hi ha coses que no m'interessen).

Visca la pepa que s'ha mort l'unclo!

Hi ha dies que mereixen una entrada, el d'avui no n'estic segura, això ho decidiré quan hagi acabat d'escriure (o no).
El d'avui el podria resumir com un dia extrany, divertit, feliç.. vaia una barreja de sentiments, que ha donat un bon resultat.

Tot ha començat a les a les 8:00 del matí quan he tingut la meva primera discusió amb el despertador (que l'he guanyat), de fet he guanyat tres combats i m'he aixecat a les 8:45. Doncs bé, quan com tota persona adulta ja havia esmorzat, fet el tallat i tot plegat.. em truca la jefa: ' Teresa, han canviat les coses, vine a les 11'..Pensament Teresa: fafbajsbdjcmdzfcbzdfcf bueno, aprofitaré l'estona. Després d'anar a correus i veure el substitut incompetent que hi haurà 15 dies, he fet 4 coses més i au a treballar.
Al matí no ha sigut excessivament dur, però parlar casi 1 hora amb una iaia sobre la mort doncs què voleu que us digui, m'ha cansat mentalment!

"A mi la mort no m'espanta pas, total morirem tots. Clar que això de tenir les cendres a casa no no, millor llençarles. A més, la mort també té la seva part feliç, perquè saps que un moment o altre ens tornarem a trobar tots" I jo com a bona noia anar-li donant tema de conversa.. ai si algú ens sentia!
Quan ja marxava a dinar veig que la companya surt d'una sala que la tancava molt bé i em mira amb una cara i em diu: 'Que aquest home no porta roba interiooor! I no em fa gràcia eh' (De la que m'he escapat senyors!)
Després de fer una 'parada' per dinar i reposar el tems just i insuficient torno al centre i només fer la cantonada em trobo una pacient que havia vingut 1/4 d'hora abans allà esperant-me. Total, que l'obro i em diu: ai, així vestida no et coneixia! I jo pensant: tant canvio vestida de blanc? (ara sembla que vagi vestida de núvia ee).
Quan ja feia l'últim pacient a mig tractament em diu:

- Perdona, quanta estona més em faràs?
- Doncs, fins a les 7 i 5
- I quan falta?
- 20 minuts (i jo pensant: què coi li passa?)
- Que puc anar al lavabo o m'he d'aguantar?
- I tant que si només faltaria! (Pensament meu: jajajajajaj que mono).


I ja a les últimes hores del dia no sabria si ben bé estar agraïda de la simpatia de la gent, d'estar emprenyada per semblar que se n'enfotessin o que pensar!
Estava en un pas de vianants menjant un kebab (si, amb tota la gula), i un home desconegut em diu: tenim gana ee :) I jo: sisi.. I doncs?? què he de pensar? Aquest home a travessat en direcció oposada a la meva i probablement no el veuré mai més, però coi m'ha deixat sorpresa.

Al arribar a casa tota morta m'he emocionat i dic va aniré a correr! A veure, crec que la gent es veu si està vestida d'esport no? Crec que també es nota si estan fent abdominals no? Doncs perquè coi passa una veïna per l'entrada de casa i em diu: que t'has quedat tancada? nono, merci. Però et trobes bé oi?
A veure, que si, que ha volgut ser amable.. però crec que si veu una persona que està intentant disminuir la distància entre pit i genolls això vol dir que està fent abdominals!


Val, el meu dia no ha sigut prou important com per destacar res en majúscules, però sobreviure a llevar-me més d'hora per res, a parlar de la mort i no morir en l'intent, a ser el més educada/hipòcrita possible i tot i així acabar amb un somriure el dia.. coi que almenys un aplaudiment no?

Amén.