Oda a les castanyes


Alegria que és festa major! Val, no és festa major, però si que és tardor i això es motiu de cel·lebració! Perquè? Doncs perque ja hi han les primeres catanyes (caríssimes això si).
A mi les castanyes m'agraden crues, sí, podeu dir 'ecs' si voleu, però són tant bonees! Això si per menjar-se les castanyes crues s'ha de ser una mica temerari, ja que els cucs són a la ordre del dia (podeu tornar a dir ecs). Podriem fer un símil amb la gran frase " La vida es como una castanya, nunca sabes lo que te encuentras dentro".
La resta de l'any per menjar entre hores sóc més d'embotit (espetec o llonganissa preferiblement), però quan arriba la tardor.. ai quan arriba la tardor! Sempre tinc un forat per una castanya. Que si acabo de dinar, au dues castanyes, que em pica el cuc (no el de la castanya) doncs una castanya més. I havent sopat ja arriba el màxim moment, és l'hora de 4-5-6 castanyes tot depèn del dia.

La meva relació és tant especial que fa uns 3 o 4 anys havia de marxar de casa però no havia tingut temps de menjar-me una castanya que quedava, i perque no se la menjés ningú de casa meva, la vaig amagar entre les anous (va funcionar xD).

I és que a la tardor estic tant contenta que podria cantar: que alegria, que alboroto un perrito piloto!



1 comentaris:

Gubi ha dit...

Havies d'anar a Manresa amb l'Àngels i amb mi, i ens vas confessar el secret:

Només quedava una castanya! i he pensat: coi! amaga-la entre les anous!

Quan he entrat al meu blog, per redirigir-me al teu en el cas que l'haguéssis actualitzat, i he vist el títol "ODA A LES CASTANYES", he pensat: al comentari hi posaras: que poll? ja has amagat una castanya entre les anous? xDDDDDDD el que passa és que llegint l'entrada, tu soleta t'ho has dit.

Que vagi molt bé, i menja moltes castanyes, marrameu.

Publica un comentari a l'entrada

top